Entrevista a Brian de Can Masdeu

Inaugurem la secció amb una audioentrevista a Brian Russell, un dels fundadors de Can Masdeu (Barcelona) i simpatitzant del moviment del poliamor.

3 de maig de 2015.

Brian Russell de Can Masdeu.

Transcripció:

David: Bon dia, bona tarda, depèn de quan sentiu això. Esteu escoltant el que esperem sigui la nostra primera entrevista d’àudio del col·lectiu entorn del blog AmorsPlurals.cat que com ja sabeu és un blog que fa molt poc que s’ha iniciat i que té l’objectiu d’ajudar a promoure tot el tema de poliamor, anarquia relacional i relacions obertes consensuades en la nostra llengua. I estic encantat de poder-vos presentar en Brian. Estem en aquests moments a Can Masdeu, que és una mena d’ocupació rural dins la ciutat de Barcelona. Potser, Brian, tu ens pots explicar quatre coses de què és Can Masdeu i després entrem una mica en el tema del poliamor, tu mateix.

Brian: Merci, estic molt agraït. És la primera entrevista que faig a la vida en català, o sigui que em sento una miqueta sense capacitat d’expressar-me en català però ho intentaré. Can Masdeu és un projecte d’ocupació, fa catorze anys que estem aquí a la masia. Era una leproseria antiga que hem ocupat i la fem servir de centre social i vivenda també.

David: Molt bé. Notem pel que dius que tens un accent una mica especial, segurament no ets de Barcelona. D’on véns?

Brian: Dels Estats Units.

David: Dels Estats Units, molt bé. Doncs això em ve a pèl, em ve fantàstic per entrar ja a parlar del tema que ens ocupa perquè entenc que t’hi has acostat d’alguna manera, ja fa temps, al tema, no sé si poliamor o anarquia relacional… M’agradaria dues coses: primer, que ens expliquessis quina és your take, la teva visió, i des de quan hi ets; i segon, una cosa que m’interessa molt i que és molt específica teva, quina visió tens com a americà sobre això, perquè els col·lectius poliamorosos són importants i, sobretot, tal i com entenem avui en dia el poliamor, s’originen allí. A veure, com ho veus, quina perspectiva tens d’Europa i d’Estats Units, si és que en tens una?

Brian: Per a mi és molt important la llibertat, sempre ha sigut molt important per a mi. Normalment no tinc moltes relacions paral·leles, però m’agrada tenir la possibilitat d’expressar-me amb qualsevol persona en qualsevol relació de la forma que surti. Per a mi és molt important això de tenir llibertat i també de ser sincer, de ser totalment honest amb les altres. I el poliamor em permet de trobar-me amb relacions igualitàries, sense tenir un model. Els models són, bàsicament en l’anarquisme, com una cosa que no et permet viure de la forma que vols, no? No sé, no m’explico molt.

David: No, no, si t’he entès.

Brian: I la perspectiva d’americà, jo fa… més de la meitat de la meva vida que estic a fora i em costa molt empatitzar amb moltes coses de la vida americana, però sí que la història de llibertat sexual que surt de San Francisco i d’altres costats d’Estats Units, doncs estic molt d’acord amb fer experiments i anar endavant amb sortir de la monogàmia i altres coses que no et serveixen: l’heterosexualitat i altres coses que no… No sé, m’agrada molt com a home poder-me sentir a gust sent home, sent heterosexual i també permetre’m sortir també de les idees… preconcepciones?

David: Preconcebudes, o preconceptes… idees preconcebudes.

Brian: Això, sí, sí.

David: Molt bé. Llavors haig d’entendre que el teu acostament a la no-monogàmia és des de sempre, o hi ha un moment a partir del qual tu entres en contacte amb la idea, o amb col·lectius i hi ha un turning point, un moment de canvi concret?

Brian: Mmm. Fa molt de temps que penso que la monogàmia no és per a mi. Des de la primera relació que he tingut, he tingut ganes de sortir d’aquest model i en molts anys no trobava la forma. I quan va arribar la paraula “poliamor” i tal, em sonava molt bé, tot el marc teòric em serveix molt.

David: Recentment, em consta perquè m’ho has expressat, has connectat molt amb aquest llibre que s’ha publicat últimament que és More Than Two, Més de dos. Explica’ns una mica què t’ha fet tan entusiasta d’aquest llibre.

Brian: Fa vint anys, quan es va publicar The Ethical Slut, que ara n’ha sortit la traducció en castellà Ética promiscua, em va afectar molt de veure per primer cop expressades coses que eren per a mi molt importants però que mai havia vist més que unes pintures a les parets, com “L’amor lliure és amor”, saps? És l’única forma d’amor. Aquestes coses que igual són molt rellevants en la vida, quan no les has expressat o mai les has sentit expressades, és molt interessant de cop veure-ho: uau!, algú ha dit això i em sona molt. I ara, que estic llegint More Than Two, estic a la meitat més o menys, m’ha impressionat molt de veure que han fet una anàlisi de quins són els drets dins d’una relació, què tenim com a drets? Per exemple, si hi ha algú que, jo què sé, et deixa… tu tens dret a fer-ho, de deixar una persona o no, perquè hi ha persones que diuen que has fet algo mal en deixar la persona, no? Coses així. I és interessant de pensar, com a filosofia, quins drets tenim com a amants en les relacions, i què significa això. No sé, és una reflexió interessant per a mi, i m’estan ajudant molt també altres reflexions del llibre que posicionen la falta de autoconfiança, els gelos i totes aquestes coses, expliquen una forma d’evitar-les que surt de dins, que no surt de la situació, que no surt d’intentar controlar les relacions sinó d’acceptar que són sentiments que surten i després sanen, se van yendo. Estic en aquest procés. Jo ara mateix no tinc cap relació, estic entre relacions, però estic molt millor d’haver trobat alguns recursos que m’ajuden a entendre què m’havia passat en relacions passades, cosa que em costava molt, quan fallava el poliamor, perquè tal com en la monogàmia… he tingut problemes en relacions de monogàmia i he tingut problemes en relacions poliamoroses. Però sento que és un camí que m’està…

David: Enriquint?

Brian: … enriquint, i que cada relació és millor que l’anterior. Espero que sigui així. Un aprèn de la vida i llavors… no sé qué más decir.

David: No, no, està fantàstic! No, la veritat és que no ens allargarem gaire més perquè no volem que aquestes gravacions tinguin més de deu minuts i estem ara mateix en nou minuts i tres segons. Ens agradarà poder-te fer una entrevista més en profunditat, més endavant, potser en vídeo o una altra gravació o escrita, ja ho veurem, estem intentant generar material per a AmorsPlurals. Res, de moment agrair-te molt i molt que siguis la primera persona que ha accedit a aquest experiment. També agrairia a Can Masdeu, que és on viu en Brian. [Ell] és un dels fundadors d’aquesta casa, molt receptiu al moviment poliamorós i anarquia relacional i totes aquestes coses al voltant de la no-monogàmia consensuada. I res, acomiadar-me. Jo sóc el David Mallofré, això és Can Masdeu, Barcelona, el Barcelonès. Moltes gràcies. Gràcies, Brian.

Brian: Moltes gràcies. Adéu.

David: Adéu.