Deu regles realistes per establir i mantenir bones relacions no monògames

Original d’Andrea Zanin a Sex Geek, 10 realistic rules for good non-monogamous relationships, el 12 de juny de 2007. Traducció de Fèlix Cursal i Amors Plurals.

“En les relacions afectives, el poliamor representa un nivell superior: és com jugar a la Champions League. Només per a adults. No ho facis si no ets capaç de comunicar-te honestament amb la teva parella i d’expressar els problemes que teniu, o si esperes massa quan alguna cosa no acaba de funcionar bé, o si vols repartir la culpa d’alguna cosa que ha anat malament. En aquests casos, és molt millor que segueixis dins de la monogàmia. El poliamor no és el lloc adient per solucionar les teves neurosis, de la mateixa manera que córrer una marató no és l’exercici adequat quan estàs convalescent d’un turmell torçat que tot just comença a guarir.”

Raven Kaldera: El contracte poliamorós [Nota: L’enllaç original no existeix, enllacem a una còpia d’archive.org]

Aquest cap de setmana l’he passat a Ottawa, on entre d’altres coses he donat un taller de poliamor i relacions no-monògames a Venus Envy. Ha estat una experiència fantàstica: el taller va tenir molt bona assistència (uau, 22 persones!), tots ells gent reflexiva i amb un amplíssim ventall d’experiències: des dels no-monògams novicis, fins als qui han viscut tota la seva vida de manera poliamorosa. Tot plegat molt interessant.

Normalment, en donar un taller o una classe, miro de crear una dinàmica interactiva, però recentment m’he adonat que hi ha assistents que potser busquen un altre enfocament. Molta gent precisament va a un taller per adquirir eines pràctiques que els ajudin a incorporar una nova filosofia a la seva vida quotidiana. També és veritat que seria una barbaritat dir a ningú com ha de viure la seva vida, i més encara pel que fa a les seves relacions afectives, on cada persona és realment un món diferent. Per això sempre miro d’evitar tractar cap tema com si jo tingués el monopoli del coneixement. Qui sóc jo per creure’m capacitada de dir-li a la gent com manegar-se a la seva vida?

I tanmateix, després de pensar sobre diferents tècniques de presentació docent i de tenir xerrades amb col·legues i amics altament qualificats, em vaig adonar que, de fet, sí que tinc idees i opinions molt clares sobre com podem intentar que les relacions no-monògames siguin una experiència saludable i feliç, en comptes d’anar deixant que es converteixin poc a poc en un batibull de dolor i de patiment. Va ser aleshores quan vaig decidir per primer cop escriure aquestes idees, tot especificant els elements que al meu parer són essencials en tota pràctica no-monògama. Em vaig adonar que no és una qüestió de detalls (quants amants, amb quina freqüència, etc.), sinó d’enfocament. I aquest cap de setmana passat a Ottawa, tot impartint el darrer taller, vaig mirar d’aplicar aquestes deu regles a la meva pràctica docent.

Cada vegada que dono una classe, aprenc alguna cosa. En aquesta darrera ocasió, és possible que la meva pràctica docent tingués més elements d’instrucció, i menys de participació. Miraré de compensar-ho a la següent. Però deixant de banda consideracions metodològiques, crec que l’enfocament d’aquestes regles generals segueix siguent vàlid. Per això mateix he volgut fer-les públiques i compartir-les aquí amb aquelles persones a qui els hi puguin ser útils.

Pots citar-les o incloure un enllaç. Només et demano que incloguis també la referència de la font, amb un vincle a la meva pàgina web, o simplement fent-hi constar el meu nom. Gràcies.

10 regles realistes per tenir una bona vida poliamorosa

(Fixeu-vos que parlo d’una “bona vida poliamorosa”. Hom pot viure relacions poliamoroses dolentes, però no ho recomanaria a ningú.)

1. Coneix-te a tu mateixa. Per començar, sigues honesta amb tu mateixa, i respon a les següents preguntes sense pietat. No ho dic en broma. Les mitges tintes no t’ajudaran gens ni mica. Recorda també que les respostes que donis no han de ser definitives ni vinculants, poden canviar cada dia, amb cada experiència que tinguis. Val la pena tornar a aquestes preguntes sovint, a mesura que avances en la teva experiència vital.
   • Quin tipus de persona ets?
   • Quins són els teus valors fonamentals?
   • Quines prioritats tens?
   • Què necessites en una relació?
   • Quines limitacions tens a les teves relacions afectives?
   • Què és el que va fer acabar les teves relacions prèvies? Ets capaç d’expressar quin paper hi vas tenir?
   • Com gestiones els conflictes i la ira?
   • Tens bones habilitats comunicatives?
   • Generalment, qui t’atrau? El teu desig té patrons que puguis preveure? Són patrons positius o problemàtics?
   • Què pots oferir a la teva parella? Quin tipus de parella ets? Quin tipus d’amic? Quin tipus d’amant?
   • Com és la teva vida? Considera els teus horaris, els teus nivells d’energia, salut, obligacions, nivells d’estrès, els teus moments de goig i d’alegria. Què t’agradaria canviar?
2. Estima’t a tu mateixa. Sí, i tant! Ja ho sabem, oi que sí? És el tòpic més gastat… però de fet, és l’ingredient bàsic de tota relació no-monògama saludable. És la base de la pizza, la farina del pa i el romesco dels calçots. És imprescindible que et cuidis, que t’estimis amb tota la cura del món. Si no ets capaç de cuidar-te tu mateixa, mai no podràs tenir relacions amoroses saludables amb ningú. Molta gent mira d’ignorar la importància de l’autoestima i això deriva en relacions amoroses conflictives. Si a més vols tenir relacions amoroses múltiples, la manca de cura de tu mateixa t’ensorrarà ràpidament.

   Si a les preguntes prèvies has identificat alguna àrea que pugui ser potencialment conflictiva, estima’t a tu mateixa amb la força suficient per poder enfrontar aquests reptes abans de començar a explorar relacions amb altra gent. Pots assistir a teràpia, o practicar meditació.

   Pots començar a escriure un diari personal on exploris els teus sentiments. Pots fer més exercici físic per incrementar el teu benestar i la teva autoconfiança, o pots cuidar de la teva vida espiritual. En tot cas i en tot moment, has de cuidar-te: no fer-ho no és una opció.

3. Aprèn a ser feliç tota sola. Sí: sola. Sola de veritat, sense parella de cap tipus. I si ja estàs casada, o en parella? Molt bé: potser estàs casada, però tot i així necessites estar segura que podries ser feliç tota sola. Si enfoques les teves relacions amb la idea que et faran feliç (en comptes de ser tu mateix feliç), aleshores inevitablement t’acabaràs sentint decebuda.

   Molt poques relacions duren per sempre. I tot i així, tot i que sigui meravellós que hi hagi persones que puguin tenir una relació que duri tota la vida, hem de ser realistes: no és raonable fonamentar tota la nostra visió de l’amor en un ideal que només una petita minoria de gent pot assolir. A més, una relació llarga en el temps tampoc no garanteix el seu èxit ni el seu grau de felicitat: hi ha relacions que poden durar mesos, i d’altres anys, o hores. La durada no és una prova del seu èxit ni del seu fracàs: només és una prova de la seva existència. En primer lloc, és necessari que siguis feliç tota sola. Només després d’això podràs afegir un o més companys per augmentar la teva felicitat, per aprofundir-hi i per compartir-la. Però no pots fer que la teva felicitat depengui de la presència d’una altra persona a la teva vida o al teu llit; i menys encara dues o tres o més persones. Això no és una relació amorosa: és una relació de codependència. També tindràs problemes si l’amant té altres companys i tu no els tens… a no ser que (tatxan!) realment siguis feliç tota sola, amb tu mateixa i prou.

4. Comunica’t. De debò. Ara és el moment que tota aquella honestedat despietada que has practicat en la teva pròpia persona l’apliquis al teu company o companys. El poliamor satisfactori només succeeix quan totes les parts posen les coses a sobre la taula de manera clara i honesta. Tens gelosia? Comunica-ho. Tens por i estàs preocupada, o enfadada, o trista? Digue-ho amb les teves pròpies paraules. Estàs enamorada, feliç, fascinada amb algú o amb alguna cosa? No deixis que et faci un nus a la gola! Digue-ho! Et preocupa alguna cosa però no vols dir-ho a la teva parella? Alerta màxima! Això és un senyal inequívoc que hauries de comunicar aquesta preocupació als teus amants o a les teves relacions.

   Si calles, si et guardes dins allò que t’amoïna, puc assegurar-te que tindràs problemes. Potser podràs dominar les tres primeres normes, però si falles en la comunicació, la teva vida poliamorosa se n’anirà en orris. Llegeix llibres d’autoajuda. Fes teràpia. Assisteix a tallers específics per aprendre a escoltar activament. Llegeix sobre la gelosia i problemes similars i explora maneres de gestionar-los. Fes tot el que necessitis per millorar les teves habilitats comunicatives, perquè t’ajudarà en tots els aspectes de la teva vida, no només en l’aspecte amorós i emocional.

5. Coneix el teu desig. Aquí tens una altra llista de preguntes. Una pista: les regles 1-4 et seran útils per practicar aquest consell.
   • Com seria la teva relació poliamorosa ideal?
   • Quin goig i quines alegries creus que podrà portar el poliamor a la teva vida?
   • Quins reptes i dificultats anticipes? Creus que estàs preparada per gestionar-los?
   • Encaixa allò que esperes del poliamor amb l’espai de què disposes al teu món per tenir companys múltiples?
   • Encaixa amb allò que estàs disposada a retornar pel que fa a temps, energia o disponibilitat?
   • Què creus que pot voler o esperar un company nou de tu? Com esperes que reaccioni a la teva situació?
   • Si ja tens un company a la teva vida, encaixen bé els vostres valors, desitjos i habilitats? Esteu buscant el mateix tipus de relació poliamorosa? O, si més no, són compatibles les relacions poliamoroses que esteu buscant els dos?
   • Estàs oberta a un ventall ample d’opcions i configuracions poliamoroses possibles? O potser tens un interès específic en un tipus concret de configuració? I si tens un interès específic, per què creus que t’interessa aquest aspecte en concret? Què esperes guanyar d’aquesta forma específica de configuració?
6. Concentra’t en el contingut, no en la forma. Després de respondre aquestes preguntes, potser tinguis ja una idea sobre una forma de poliamor que podria ser perfecta per a tu. Si aquest és el teu cas, ara hauries de preguntar-te què significa aquesta forma per a tu… i després comprova si la teva idea es correspon amb la realitat. Potser vols tenir dos amants perquè penses que així mai no estaràs sol/a? No és necessàriament així. O potser creus que dues parelles en una configuració quàdruple oferiran més equilibri en la relació? No hi ha cap garantia que sigui així. O potser penses en un model tipus “Parella madura d’home hetero i dona bi busca a joveneta guapa i bi-curiosa que li agradi donar sexe oral i tingui pits grans, disponible un cap de setmana de cada dos, i també algun dimecres esporàdic.” Et sona?

   Hi ha molta gent que té una visió idealitzada d’allò que esperen del poliamor. A vegades ens deixem obsessionar per les aparences, per la superfície, i no ens concentrem en allò que de veritat fa que la relació funcioni. Potser tu i la teva parella passeu anys buscant la parella ideal per tal de formar una relació quadrangular perfecta, i resulta que durant tot aquest temps la teva millor amiga i el seu xicot miraven de tenir valor per demanar-vos una primera cita. Potser vols que la teva muller tingui sexe amb una noia jove i atractiva per gaudir-ne tu, quan potser aquell noi que ella va conèixer en una calçotada veïnal fa dos caps de setmana podria aportar-vos moltes coses positives a la vostra vida durant molts anys, i et podria oferir a tu també una amistat sincera i enriquidora… i potser tu hauries de demanar una cita a aquella dona que vas conèixer fa poc al gimnàs.

   En comptes d’ajustar-te a una fórmula que has vist, o a un model determinat, pensa que el poliamor és un estat d’apertura a l’amor en totes les seves formes possibles, tal i com es va produint a la teva vida, i que t’obliga a prendre responsabilitat en gestionar la seva abundància infinita quan aquesta es produeix. Si necessites més informació sobre això, consulta la regla 10 i reflexiona-hi.

7. Siguis gentil i bondadosa. El poliamor no consisteix a fixar-se en detalls tècnics. Allò que realment importa és l’esperit de la llei, i no la seva lletra petita. El poliamor no consisteix en poder fer un clau fàcilment. De fet, el poliamor no té res a veure amb tu en concret. És una filosofia que ajuda a moure’s pel món i que es caracteritza per uns principis de pluralitat, generositat, apertura i manca d’egoisme. Va molt més enllà de la cita del divendres al vespre. L’amor no és un intercanvi mecànic de punts, ni tampoc és un pastisset amb un nombre limitat de talls que s’han de repartir. L’amor tampoc no existeix per tal de satisfer el teu ego. Així doncs…
   • No tinguis cites amb algú d’amagat de la seva parella i després et justifiquis pensant que en realitat la relació que ells dos tenen “no és el teu problema”.
   • Tingues cura i precaució amb la gent amb qui vas i comparteixes el teu temps: assegura’t que són de fiar i que són poliamorosos per raons legítimes que et semblen correctes, fins i tot si això, en teoria, “no hauria de ser el teu problema”.
   • Coneix quins són els teus límits: estableix-los i respecta’ls. Identifica i respecta també els límits de les persones amb qui et relaciones, fins i tot si això no és tècnicament “el teu problema”.

   Com a persona poliamorosa, la teva responsabilitat de tenir relacions satisfactòries no acaba en el moment en què tens un orgasme, ni quan deixes a la teva cita a la porta de casa seva després de passar la nit plegats. No et comportis com una depredadora que examina allò que pot obtenir de l’amor per a sí mateix, per al seu benefici immediat, ni transgredeixis els límits teus ni d’altres persones per tal de satisfer el teu desig. Si ho fas, no entens l’essència del poliamor.

8. Practica un sexe més segur. No es tracta simplement d’utilitzar condó. Es tracta de trobar maneres honestes de parlar sobre les relacions sexuals amb tots els teus amants. Es tracta de discutir obertament què constitueix per a tu un risc acceptable. El VIH no és l’únic risc, i els condons tampoc no protegeixen contra totes les ITS. Per exemple, si algú té herpes bucal, estàs disposada a fer-vos petons? Deixaràs que et doni sexe oral? La resposta pot diferir si, per exemple, us veieu només dos o tres cops a l’any… o si normalment estàs baixa de defenses… o si estàs forta i sana com un roure.

   Paga la pena reflexionar sobre les següents preguntes. Recorda que en qüestions de salut, no cuides únicament del teu benestar Les teves decisions en matèria de pràctica sexual poden afectar a moltes persones del teu entorn immediat: persones que estimes i per qui et preocupes. El sexe és meravellós. Mirem tots plegats de prendre cura per tal que sigui éssent meravellós.

   • Coneixes els riscos relatius de totes les teves pràctiques sexuals? Si no els coneixes, saps on pots obtenir la informació que necessites?
   • Ets conscient de com i quan has d’utilizar diferents productes profilàctics? Condons, guants, fundes digitals, barreres dentals, fundes de Saran, joguines de silicona, etc. Si no tens aquesta informació, saps on i com accedir-hi?
   • Et sents còmoda parlant amb el teu doctor/a sobre la teva vida sexual? En quina mesura el teu nivell de confiança amb els professionals de la salut pot afectar la qualitat de la teva assistència sanitària?
   • Tens accés a proves i tests d’ITS? Amb quina freqüència creus que és adient que tu i els teus amants us feu aquestes proves? Quin tipus de proves creus que són més adients en el teu cas?
   • Com afrontaries un embaràs no desitjat (el teu o el d’una altra persona)?
   • Quina opinió tens sobre pràctiques sexuals alternatives o marginals, com el fisting, el sexe anal o el BDSM?
   • En les teves relacions sexuals, tens límits pel que fa a jocs que impliquin sang, cordes, cadenes o altres restriccions de moviment? Tens límits sobre diferents tipus de penetració, bondage, etc?
   • Aquest límits són estables o canvien segons la situació o company/s sexuals?
   • Què penses dels límits de la teva parella o parelles? Són compatibles?
   • En quins aspectes estàs disposada a renunciar als teus límits? Per què?
   • Quins límits o normes tens pel que fa a la teva seguretat emocional en una relació sexual?
   • Què faries en cas de contagiar-te amb una ITS? A qui hauries de comunicar-ho i quin seria el teu proper pas?
9. Sigues forta. No t’enganyis a tu mateixa: triar el poliamor i construir relacions poliamoroses és un estil de vida radical. Molta gent pot sentir-se molesta per la teva tria: els teus pares, amics, col·legues de la feina, membres de la teva esglèsia o del grup espiritual,, els teus fills, camarades, etc. Com a éssers humans poliamorosos, tenim una filosofia alternativa perfectament vàlida que ens fa feliços en les nostres relacions, però això no vol dir que tothom hi hagi d’estar d’acord. Aquest possible desacord pot esdevenir una font de tensió, de conflicte i d’estrès.

   Per tal de gestionar-ho, és necessari tenir una xarxa d’amistats fermes, una filosofia sòlida, un esperit independent, molta confiança en un mateix, una fina percepció de les barreres i dels límits d’allò que és acceptable (no només els propis, sinó també els d’altra gent molt diferent a nosaltres), paraules clares i respectuoses per tal de defensar les decisions pròpies i una comunitat que inclogui altra gent poliamorosa. A continuació tens una llista amb algunes preguntes que poden ajudar-te en aquest procés de reflexió:

   • Pots encarar les pressions socials derivades d’haver fet una elecció minoritària?
   • Quines estratègies específiques tens? Com encararies les situacions conflictives mencionades més amunt?
   • Quina informació pot resultar útil a la gent del teu entorn? Quanta informació estàs disposada a donar sobre aspectes íntims de la teva vida i opcions personals?
   • És segur per a tu ser oberta sobre la teva vida poliamorosa? Pot afectar la custòdia dels teus fills, la teva carrera, la teva posició dins la teva comunitat?
   • És de veritat un risc ser transparent amb les persones del teu entorn? O potser estàs interioritzant pressions socials i censurant-te abans de donar a la teva família i amics l’oportunitat de demostrar que t’estimen tal com ets i que et recolzin de manera oberta i comprensiva?
   • Com reaccionaràs quan notis que algú et jutja, et considera una persona infidel, un putot, una depredadora sexual o una persona immoral?
   • Què faràs si resulta que aquesta informació sobre la teva vida privada arriba a persones que no voldries que ho sabessin?
10. Vés fent sobre la marxa. Més aviat, no t’escarrassis a trobar res en concret! La millor gent apareixerà a la teva vida quan estiguis ocupada en viure la teva vida, tu mateixa, tal com ets, tot fent allò que estimes amb un esperit obert, feliç, generós. No és només que les pàgines de contactes puguin ser una mala idea… és més aviat que el goig d’una vida no monògama consisteix a estar oberta a totes les coses meravelloses que poden creuar-se al teu camí, i sense mirar de buscar una cosa en particular. La vida és generosa si ens obrim per rebre-la, però s’encongeix i s’amaga si ens aferrem a ella. La gent també.