Guia per mitjans de comunicació

Amors Plurals s’està fent cada vegada més visible, cosa que fa que cada cop més rebem peticions per part de mitjans de comunicació per participar a entrevistes o reportatges.

També van apareixent altres col·lectius, associacions i similars que ens contacten per demanar-nos participació a taules rodones, conferències, debats i altres. Creiem que per aquests casos aquest article pot ser una bona orientació.

Qui som i com funcionem?

Som un col·lectiu que fem activisme per la visibilització de les no-monogàmies i per promoure l’ús i presència de continguts sobre aquestes temàtiques en català.

Vam néixer com un blog on publicar-hi traduccions i articles propis. Mica en mica hem anat fent més activitats. Durant l’any organitzem també altres activitats variades, com ara lectures i debats, participem en esdeveniments i mitjans de comunicació quan ens hi conviden i organitzem unes Jornades anuals cap al mes de desembre.

La mida del grup va variant, som al voltant de 8 persones, i quan rebem una petició per col·laborar en un esdeveniment o mitjà, la proposem dins del grup i hi participem si alguna de nosaltres pot i vol assistir-hi.

A més de no ser monògames, a les persones que formem part del col·lectiu ens travessen diferents opressions i privilegis. D’aquesta manera la nostra participació en les activitats que organitzem o en les que hi col·laborem també tractem altres temàtiques que interseccionen amb la no-monogàmia (gènere, identitat de gènere, orientacions sexuals i afectives, neurodivergències, i altres).

Quin és el propòsit d’aquest document?

A nosaltres ens agrada participar als mitjans i creiem que és positiu per la nostra tasca d’activisme. Tot i així, algunes vegades no ens trobem còmodes amb alguns enfocaments.

La majoria de vegades això té a veure amb que en els mitjans s’enfoca el tema des d’una perspectiva amb la que no ens identifiquem i que s’allunya de la visió del nostre discurs i principis: superficial, centrada exclusivament en el sexe, en els mites de l’amor romàntic, o en un model molt específic de relacions (com per exemple trios d’un noi amb dues noies).

És probable que ens hagis escrit i t’haguem demanat que llegeixis aquest document. Si és així, pot ser que la teva proposta reprodueixi algun d’aquests elements. Degut a la quantitat de peticions que rebem, haver d’explicar-ho i formar en cada cas ens genera massa volum de feina haver de repetir cada vegada les mateixes converses i haver-ho d’explicar de zero.  Per aquests motius vam decidir escriure aquest document.

L’enfoc de les qüestions plantejades

1. Buscar específicament “persones poliamoroses”

Sovint s’utilitza el concepte de poliamor per a referir-se a totes les formes alternatives a la monogàmia, però des d’Amors Plurals utilitzem no-monogàmies com a concepte paraigües. De tots els tipus, el més conegut és el poliamor, però n’hi ha més (com per exemple, l’anarquisme relacional). Entenem que els mitjans prefereixin usar la paraula més coneguda al titular o en fragments destacats. Però plantejar-ho així us pot fer més difícil trobar participants, pels següents motius:

  • Moltes de nosaltres som no-monògames però no ens identifiquem com a poliamoroses, i això fa que quan un mitjà vol “parlar de poliamor”, entenguem que la petició no va per nosaltres i descartem participar-hi.
  • La filosofia poliamorosa conté moltes variants. Hi ha qui parla de poliamor jeràrquic, del no-jeràrquic, de solo-poly, …
  • En contrast amb altres cultures, sembla ser que als Països Catalans hi ha una proporció especialment alta de persones que s’identifiquen o s’interessen per la filosofia anomenada anarquisme relacional. A l’hora de fer un bon reportatge o entrevista, creiem que és necessari conèixer el terme i saber mínimament en què consisteix per tal de poder decidir si s’inclouen persones que s’hi identifiquin, i a més, pugueu conèixer el terme en el cas que alguna d’elles ho mencioni (cosa que gairebé segur que passarà). Aquí us deixem l’enllaç al manifest de l’anarquisme relacional.

2. Buscar persones que practiquin el poliamor o que tinguin un estil de vida poliamorós

A banda del punt anterior (caldria parlar de pràctiques no monògames en comptes de poliamoroses), per moltes de nosaltres la nostra visió de com volem que funcionin les relacions humanes no es basa en una pràctica o estil de vida sinó en una filosofia sobre la que es construeix aquesta pràctica. Per fer-ho fàcil: una persona pot ser soltera i a la vegada identificar-se com a poliamorosa o amb la filosofia no monògama que sigui.

Les nostres pràctiques només ens representen a cadascuna de nosaltres i cauen en el terreny de l’experiència personal i íntima, i no en el d’esdevenir un document amb el que pretendre il·lustrar en què consisteixen les no-monogàmies. A més, cadascuna de nosaltres vivim realitats molt diverses que ens porten a representacions diferents a l’hora de portar a terme les nostres relacions. Per exemple, una persona que té criatures al seu càrrec requerirà d’unes condicions diferents a l’hora de construir vincles que una persona que no en té.

Entenem que pel periodisme és més fàcil trobar algú que tingui un estil de vida icònic a l’hora de representar aquestes idees, però moltes persones intentem evitar aquestes situacions ja que no som ni ens considerem exemples o models que puguin representar una filosofia o col·lectiu.

3. Buscar famílies poliamoroses, o trios poliamorosos

Les tríades i les persones amb diverses parelles només representen una part del col·lectiu no monògam. Per això, creiem necessària la presència en els mitjans d’altres realitats de dins del col·lectiu, que és múltiple i divers. Per exemple, existeix una invisibilització de les relacions no basades en vincles romàntics i/o sexuals, que especialment trenquen amb els mites de l’amor romàntic.

A més, hi ha el “factor espectacle” en contra: les tríades i similars són temes molt sucosos pels mitjans per la raresa, l’exotisme i el morbo. Algunes persones que vivim les no-monogàmies no ens sentim representades per aquests models i si només són aquests els visibles en els mitjans patim una estigmatització degut a l’enfoc des del que es sol tractar aquests casos.

També cal tenir en compte que coneixem relativament pocs casos de famílies poliamoroses que vulguin ser exposades públicament ja que això els sol comportar un risc (no oblideu que moltes vegades parlem de persones que no han sortit de l’armari no monògam). Especialment, aquest risc s’incrementa enormement en els casos en els que hi ha menors a càrrec.

Per tot això creiem que us serà molt difícil trobar exactament la configuració relacional que teniu al cap.

4. Demanar la definició de poliamor o d’altres conceptes bàsics

Hi ha molts temes que tenen un pes important en les no-monogàmies com son les qüestions de gènere i feminisme, el pes polític del moviment, les qüestions legals, la vinculació amb els moviments LGTBI+ i d’altres moviments socials, les xarxes de suport, el teixit activista i els esdeveniments nacionals, etc. Per a nosaltres és important tenir la possibilitat de tractar aquests temes en les entrevistes o en d’altres formes de visibilització de la nostra comunitat. Moltes vegades, degut a haver de contestar preguntes sobre conceptes bàsics referents a les no-monogàmies, no queda espai per a poder tractar aquests temes, o al menys en la manera que creiem important visibilitzar.

Per aquest motiu, i degut a experiències anteriors on han sorgit entrevistes interessants i que representen a la comunitat, aconsellem fer una feina prèvia de converses i aportació mútua de possibles preguntes i idees de temes a tractar. En aquest procés us podríem ajudar a definir possibles punts que siguin rellevants per l’entrevista, de manera que pugueu utilitzar-los com a introducció, i que també us permetin justificar quina relació hi ha entre els temes que es tractaran i el fet d’haver convidat a aquestes persones en concret.

5. Portar convidats per fer de contrapunt o amb l’objectiu que posin en dubte allò que diguin les entrevistades

Degut a que el nostre discurs qüestiona una estructura hegemònica, com és la monogàmia, aquest és constantment invalidat, qüestionat i ridiculitzat. Per la nostra experiència, les persones que defensen la monogàmia solen expressar sempre el mateix tipus d’arguments i que coincideix amb l’únic pensament que és considerat correcte.  Això ens posa a les persones que defensem les alternatives en un mitjà de comunicació en situacions de vulnerabilitat o inseguretat.

El fet de que hi hagi en un debat una persona que faci de contrapunt no ens genera un espai prou segur per poder exposar, no només el nostre discurs, sinó també parlar de les nostres experiències. Precisament el que estem visibilitzant no és només teoria, és també la nostra vida íntima, i que hi hagi una persona específicament per a qüestionar-nos-la provoca que sentim que la nostra vida i intimitat siguin atacades en sí mateixes.

Creiem que és positiu que se’ns facin preguntes des de la curiositat o la no coneixença sobre les nostres vides o filosofies. Al que no estem disposades és que hi hagi una figura específicament pensada per a atacar-les. Pensem que és important com a mínim avisar-nos abans de ser entrevistades en el cas de que s’hagi pensat en aquesta possibilitat.

6. Centrar-se en els aspectes sexuals, o preguntar sobre qüestions íntimes

Des del punt de vista monògam es llegeixen les nostres vides a través d’una visió centrada en el sexe i s’oblida que la forma de construir relacions en la no-monogàmia té molts més aspectes que per a nosaltres també poden ser importants i que comporten una filosofia de vida molt més extensa.

Nosaltres defensem la llibertat sexual i denunciem la sexofòbia de la societat, i a la vegada també tenim en compte que hi ha persones que no basen les seves relacions a través del vincle sexual. Creiem que les preguntes que girin entorn a aquesta temàtica haurien de ser plantejades primerament a través de la conformitat de la persona entrevistada i a més també tenir en compte si és un aspecte important o no en la seva vida.

Qüestions pròpies d’Amors Plurals

1. El català com a llengua de difusió

Com podeu veure en la nostra declaració de principis un dels eixos principals d’Amors Plurals és l’ús i la promoció de la llengua catalana. Degut a aquest motiu només participarem en mitjans on puguem expressar-nos en català i, a més, el format final sigui presentat en la mateixa llengua.

2. Diversitat

Volem emfatitzar que per a nosaltres és també important la visibilització de realitats i persones que no siguin homes, cisgènere, heterosexuals, blancs, de classe mitja/alta, sense diversitat funcional, i neurotípics. Per tant, en els mitjans que són presencials intentem aportar la màxima diversitat possible de grups minoritzats en funció de les nostres disponibilitats.

3. Dates i agendes

Volem recordar que les membres d’Amors Plurals som activistes i realitzem totes aquestes tasques de forma voluntària i gratuïta. A part de ser membres d’aquest col·lectiu, formem part d’altres grups, tenim altres tipus d’activitats a atendre i no sempre podem estar disponibles per a dates concretes.

Per a poder col·laborar amb un mitjà és necessari que com a mínim una persona del col·lectiu vulgui i pugui participar-hi, degut a que no tenim a cap persona encarregada d’atendre les peticions. A més, tampoc podem assegurar que alguna de nosaltres vulgui i pugui. També, degut a que funcionem de forma horitzontal, hi ha algunes qüestions que requereixen de cert consens i que, per tant, es trigui alguns dies o setmanes en poder-se resoldre internament.

Conclusions

Et volem donar les gràcies per haver prestat atenció a les nostres posicions i a voler-ne ser sensible. Si tens algun dubte sobre alguna de les qüestions exposades pots comentar-nos-les per correu electrònic (ap@amorsplurals.cat). Si ens has escrit i en resposta t’hem demanat que llegeixis aquest document, et demanem que revisis la petició que ens has plantejat i valoris si coincideix/encaixa amb el que aquí estem dient.