Viure amb dos xicots: una relació poliamorosa

“Abans vaig estar enrotllant-me simultàniament amb tots dos”

 

Original de Charlotte Dingle a Cosmopolitan, Life with two boyfriends: inside a polyamorous relationship, el 2 de març de 2015. Traducció de Maria/Pau Masats.

“Crec que la monogàmia és la causa per la qual moltes relacions es trenquen”; el que llavors era el meu xicot (diguem-li Bob) va fer aquesta reflexió un dia mentre ens relaxàvem prenent unes birres, després d’una sessió de sexe particularment apassionada. Vaig sentir un nus a l’estómac i una suor freda em va recórrer la pell. Sabia què venia a continuació. “No passa res si també sortim amb altra gent, oi?”. Ja tenia la sensació que les bromes constants sobre trios emmascaraven alguna cosa més profunda, i no m’equivocava.

Tres persones a Toronto.

Foto de Pau Masats. Toronto, 2004.

 

No era el que jo volia però, enamoradíssima com estava, ho vaig acceptar. La setmana següent ja vaig dormir amb algú altre perquè estava convençuda que en Bob no tardaria gaire a fer el mateix, però no me’l podia treure del cap mentre follava. Irònicament, pel que vaig poder esbrinar després, en Bob només utilitzava la “llibertat” retrobada per enviar fotos dels genitals a noies americanes a través d’Internet. Però això va ser prou dolent, la nostra relació es va ensorrar.

Sí, el meu únic intent de practicar el poliamor —la pràctica de mantenir múltiples relacions sexuals obertament, amb el consentiment de totes les persones involucrades— va ser un desastre. La gelosia em consumia, i no tenia cap interès en sortir amb altra gent, només tenia ulls per a en Bob. Però per a algunes persones el poliamor és l’única manera de ser feliços en les seves relacions. La Gloria Jackson-Nefertiti n’és una, i ha accedit a explicar la seva història al Cosmopolitan…

“Tinc xicot des de fa nou anys, i ja porto uns quants anys sortint amb un altre a qui descriuria com el meu ‘més que company de jocs’”, explica. “A tots dos me’ls estimo molt. Entre ells també són molt bons amics… Fins i tot, abans vaig estar enrotllant-me simultàniament amb tots dos. El meu xicot porta dos anys casat amb la seva dona, encara que junts ja en porten més de quinze, i vaig cantar a la seva boda. Ell també té una altra xicota. I tots estem molt bé els uns amb els altres”.

Sona com si en aquesta situació hi hagués una jerarquia entre les relacions, no? “Moltes poliamoroses parlen de companys primaris, secundaris i terciaris, però jo realment no utilitzo aquesta terminologia”, respon. “Tècnicament, el meu xicot i la seva esposa tenen una relació primària: s’han casat, ella figura en l’assegurança d’ell i duen una economia compartida, però no m’agrada veure’m com a secundària perquè sembla com si jo fos menys important. I no és el cas en absolut. Recordo l’any passat, quan em sotmetia a teràpies contra el càncer, el meu xicot m’acompanyava al quiròfan i a les visites mèdiques. És evident que sóc molt important per a ell”.

Per a la Gloria, la gelosia és encara una qüestió delicada, però ha après com tractar-la. “Alguna gent diu que en les relacions poliamoroses no hi ha lloc per a la gelosia, i que si en tens, és perquè realment no ets poli, però això és absolutament fals”, afirma. “Fa uns anys sortia amb un paio que també sortia amb una altra, i estava gelosa, així que li ho vaig dir. Em va sortir així. No el vaig menysprear, en cap moment li vaig dir que deixés de veure a l’altra dona. Només vaig expressar els meus sentiments. Ell em va avergonyir per sentir-me gelosa. És molt diferent en les meves relacions actuals, però. Trobo que després de parlar-ne, la gelosia desapareix!”

La Gloria va descobrir el poliamor a través d’una amiga. “En situacions socials em sentia molt cohibida i tenia problemes per trobar una sola relació… però en canvi ella tenia un munt de gent pendent d’ella, em feia tanta enveja! Recordo que m’explicava com n’és de fantàstic rebre tanta atenció. Encara vaig tardar una mica arribar al punt on era ella, i definitivament vaig cometre alguns errors en el camí”.

Un d’aquests errors va ser provar d’utilitzar el poliamor per arreglar una relació fallida. “Estava en una relació que va començar monògama i després d’un any o dos van aparèixer alguns problemes (no entraré en detalls); el meu xicot em va dir ‘Em pregunto si obrir la relació ens ajudaria’, i això vam fer. Vaig començar a sortir amb altra gent. Ell no, perquè no hi estava interessat”. Aquesta “solució” va resultar totalment ineficaç. “En la comunitat poli, l’anomenen com ‘relació fallida, inclou més gent’. I de segur que no la vols portar en pràctica. Si tens problemes en una relació, incloure-hi més gent no és la solució”.

Com se senten les amistats i la família de la Gloria sobre la seva xarxa amorosa? “A la majoria de les amistats els sembla bé, perquè són de ment oberta”, respon. “A la família, no tant, és molt religiosa. Quan ho vaig explicar a la meva germana gran, de seguida em va aconsellar que me n’allunyés, argumentant que em portaria tot tipus de problemes… tot i que no tenia gaire idea de què era”. La Gloria creu que aquesta visió negativa de la seva germana sobre el poliamor va sorgir en part de la representació sensacionalista que fan els mitjans d’aquest estil de vida, sobretot les tertúlies televisives. “Gran part de la cobertura sobre el poliamor està carregada de dramatisme”, assegura. “Tot i que està clar que la cosa va millorant. He vist articles brillants en publicacions com el New York Times i el Huffington Post que realment eren molt objectius”.

Té algun consell pels lectors del Cosmopolitan que tinguin curiositat per explorar l’estil de vida poliamorós? “A totes les persones que estigueu pensant de provar el poliamor, el primer que us dic és que feu una cerca al Google i busqueu trobades poli per la vostra zona. Si ja teniu una relació, naturalment que haureu d’establir un diàleg respectuós amb la companya sobre si us entusiasmaria seguir aquesta via. Si esteu solteres, potser podríeu provar de trobar algú que ja sigui poli i així no haureu d’invertir molt de temps explicant-ho”.

El poliamor no és per a tothom, però sembla que per a uns quants pot ser una experiència gratificant i positiva que satisfà les pròpies necessitats molt millor que la monogàmia. “Realment no podria imaginar-me vivint d’una altra manera”, conclou la Gloria. “Sempre m’he sentit més natural sent poli. Si mai algú em caigués súper bé i em demanés ser monògama, li hauria de dir que no. No trencaria amb els meus companys només per estar amb una persona”.

1 comment

  • Vicent

    Moltes gràcies per la traducció Pau, una entrevista interesant, sembla una visió prou realista de les relacions poliamoroses.

    M´agradaria fer una refexiò personal sobre la gelosia, moltes vegades comentem que no es fàcil portar una relació poliamorosa, que sobint et trobes en dificultats gens fàcils de gestionar, i es veritat. També es bo recordar que no es fàcil tampoc portar una relació monógama, i en aquestes també t´enfrontes a gelosies difícils de gestionar. Per mi, segons la meua experiencia, la gran diferencia es que quan superes una situació aixina en una relació poliamorosa, et trobes més fort, més segur i la relació trobes que ha creixcut i millorat enormement, en canvi quan ho he fet dins d´una relació monógama, ha sigut ben diferent, més aviat han quedat ferides, sospites i desil·lusió.

    No dic que sempre siga aixina, només que eixa a sigut la meua experiencia. I sobretot no vuic dir que el poliamor siga millor que la mongamia, només que per mi funciona molt millor en general, i per tractar la gelosia en particular.

Respon a Vicent Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *