Category : Anarquisme relacional

El problema amb la polinormativitat – 1a part

Original de d’ANDREA ZANIN a Sex geek, The problem with polynormativity, el 24 de gener de 2013. Traducció de la Vera Mas. Revisió de la Mercè Badia.

Darrerament, els mitjans parlen molt del poliamor. És força notable, de fet, i marca un canvi important respecte als darrers cinc o deu anys.

El problema -i no és massa sorprenent- és que la forma de poliamor de què es parla més és la que més s’assembla a la monogàmia tradicional, perquè és la que menys posa en perill l’ordre social dominant.… Llegir-ne més

Xapa sobre quan dir que ets no monògama en una relació nova (edició Eixams IV)

Aquesta xapa ens fa especial il·lusió perquè es va gravar a Eixams IV amb d’altres participants de l’esdeveniment. Un luxe compartir el debat i l’estona amb totes elles… i amb la Laia i en Carlos, que s’escolten les xapes amb boli i llibreta! Una abraçada a totes les que vau participar a la xapa i a la resta, esperem que gaudiu el debat.

Llegir-ne més

La monogàmia (d’una vegada per totes) pel seu nom

Meme sobre el mite de l'exclusivitat

A la imatge: Dues persones assegudes on una diu: “Jo no sóc ningú per prohibir-te tenir altres relacions.” i l’altra respon: “Això és que no m’estimes de debò!”. L’autoria i llicència de la imatge són les mateixes que l’article.

Això va de revisar creences, no de xifres!

Fent servir “no-monogàmies” com a paraula paraigües estem definim els nostres moviments i propostes en base a la negació de la monogàmia, mentre que, curiosament, la definició de ‘monogàmia’ que acostumem a fer (des dels propis moviments no-monògams!) és esbiaixada: gairebé sempre és incompleta i parant quasi tota l’atenció a la part menys rellevant… el número.… Llegir-ne més

Anarquia relacional i consentiment

Original de ROB MARTIN a MEDIUM, Relationship anarchy and consent, el 28 d’octubre de 2015. Traducció de Cristina Mateos.

El terme anarquia relacional (AR) va ser encunyat per Andie Nordgren, i està força ben documentat en el seu «Breu manifest instructiu per l’anarquia relacional». Fins i tot quan el concepte està guanyant popularitat, sembla que les confusions sobre l’AR estan fent emprenyar la gent.

El manifest defineix l’AR a través de múltiples dimensions: etiquetes, potestat, autonomia, normes socials, compromís, comunicació i confiança. La potestat i l’autonomia es configuren com un nucli des del qual es poden derivar altres aspectes, i són diferents cares de la mateixa idea. Així, la potestat prova d’eliminar l’autonomia de l’altra persona, i reclamar la pròpia autonomia invalida la potestat d’algú altre.

Cap d’aquests termes permet, però, una postura especialment còmode a l’hora de descriure relacions. Sovint som incapaços d’adonar-nos de la nostra potestat sobre altres, encara que la tinguem. I l’«autonomia» ens sona contrària al «junts», que és una visió més romàntica de les nostres relacions. Però hi ha un terme més afectuós encara que podem fer servir per a sumar aquestes dues idees: consentiment.

Segons el meu parer, el consentiment és l’eix central de l’AR. Crec que, des del consentiment, és possible arribar a tots els altres conceptes típicament associats a l’AR. De fet, podem fer servir el consentiment per a explorar i entendre com funcionen la majoria dels models de relació.… Llegir-ne més

Com afrontar els 8 braços del pop de la gelosia – part IV de V

Pop de la gelosia

L’original forma part del material del taller Battling The 8-Armed Octopus of Jealousy, creat i impartit per en Reid Mihalko. Traducció de Maria/Pau Masats.

[El pop de la gelosia]

PART 4 – ELS BRAÇOS DE LA INJUSTÍCIA, LA BAIXA AUTOESTIMA I EL DESIG/ESCASSETAT

  Els tres últims braços…  

6. Injustícia/desigualtat

7. Baixa autoestima/sentiment d’inferioritat (enveja)

8. Trobar a faltar/escassetat (enveja)

Llegir-ne més

La Potestat

Foto d'un cartell on hi posa "Amar no es amarrar"

Foto d’un cartell on s’hi pot llegir “Amar no es amarrar”. Drets de la imatge d’anoniman.es, sota llicència CC BY-NC-ND 3.0

Jo no tinc relacions no-monògames consensuades. Senzillament tinc relacions que no han arribat mai a ser tancades. No tinc ni idea de com es fa per obrir relacions ni tinc ganes de fer-ho: jo el que no accepto és que per la pressió d’algú o d’una norma em trobi, en un moment donat, en una relació tancada.

Funcionar sense potestat sobre la vida íntima dels demés significa abandonar la idea de “permetre que les teves parelles tinguin llibertat per tenir altres relacions” i canviar-la per la de “jo no sóc ningú per dir a cap altra persona què ha de poder fer o deixar de fer amb la seva vida”.

Crec que és part de l’herència del sistema monògam el fet que assumim com a acceptable i sana la dinàmica de que les persones tinguin potestat sobre la vida sentimental, afectiva i sexual d’altres persones.

I aquesta idea està tan normalitzada que si et resisteixes a acceptar que la teva parella tingui aquesta potestat sobre tu, aquesta resistència es percep com una agressió.… Llegir-ne més

1 2 3