Viure amb dos xicots: una relació poliamorosa

“Crec que la monogàmia és la causa per la qual moltes relacions es trenquen”; el que llavors era el meu xicot (diguem-li Bob) va fer aquesta reflexió un dia mentre ens relaxàvem prenent unes birres, després d’una sessió de sexe particularment apassionada. Vaig sentir un nus a l’estómac i una suor freda em va recórrer la pell. Sabia què venia a continuació. “No passa res si també sortim amb altra gent, oi?”. Ja tenia la sensació que les bromes constants sobre trios emmascaraven alguna cosa més profunda, i no m’equivocava.

Foto de Pau Masats. Toronto, 2004.

No era el que jo volia però, enamoradíssima com estava, ho vaig acceptar. La setmana següent ja vaig dormir amb algú altre perquè estava convençuda que en Bob no tardaria gaire a fer el mateix, però no me’l podia treure del cap mentre follava. Irònicament, pel que vaig poder esbrinar després, en Bob només utilitzava la “llibertat” retrobada per enviar fotos dels genitals a noies americanes a través d’Internet. Però això va ser prou dolent, la nostra relació es va ensorrar.

Sí, el meu únic intent de practicar el poliamor —la pràctica de mantenir múltiples relacions sexuals obertament, amb el consentiment de totes les persones involucrades— va ser un desastre. La gelosia em consumia, i no tenia cap interès en sortir amb altra gent, només tenia ulls per a en Bob. Però per a algunes persones el poliamor és l’única manera de ser feliços en les seves relacions. La Gloria Jackson-Nefertiti n’és una, i ha accedit a explicar la seva història al Cosmopolitan…

“Tinc xicot des de fa nou anys, i ja porto uns quants anys sortint amb un altre a qui descriuria com el meu ‘més que company de jocs’”, explica. “A tots dos me’ls estimo molt. Entre ells també són molt bons amics… Fins i tot, abans vaig estar enrotllant-me simultàniament amb tots dos. El meu xicot porta dos anys casat amb la seva dona, encara que junts ja en porten més de quinze, i vaig cantar a la seva boda. Ell també té una altra xicota. I tots estem molt bé els uns amb els altres”.… Llegir-ne més

El manifest instructiu curt per l’anarquisme relacional

Això és una nova traducció/adaptació d’un fulletó sobre anarquisme relacional escrit per mi, Andie Nordgren, publicat en suec sota el títol “Relationsanarki i 8 punkter”, per Interacting Arts al 2006. Hi ha més coses en suec a http://www.andie.se – una pàgina web que vaig portar activament entre el 2004 i el 2008, quan l’anarquisme relacional va ser definit i explorat per mi i d’altres.

Símbol de l’anarquia relacional proposat en el blog “el Bosque en el que vivo”

L’anarquisme relacional qüestiona la idea que l’amor és un recurs limitat que només pot ser real si es limita a la parella. Tens capacitat per estimar més d’una persona, i la relació i l’amor que sentis per aquesta persona no disminueix l’amor que sentis per una altra. No classifiquis i comparis la gent i les relacions – aprecia els individus i la teva connexió amb ells. No necessites anomenar primària a una persona per tal que la relació que hi tens sigui real. Cada relació és independent, i és una relació entre dos individus autònoms.

Al decidir no basar una relació en el sistema de drets i privilegis estàs respectant la independència i autodeterminació dels altres. Els teus sentiments per una persona o per la vostra història junts no t’atorga el dret de controlar-lo ni de manar-li complir amb el que es considera que és normal en una relació. Explora com podeu vincular-vos sense caure en limitacions ni creences personals. En comptes de buscar compromisos en cada situació, deixa que els qui estimes triïn els camins que preservin la seva integritat intacta, sense deixar que això signifiqui una crisi per la relació. Mantenint-se al marge dels drets, privilegis i exigències és l’única manera d’assegurar-se que esteu en una relació realment mútua. L’amor no és més “real” quan la gent crea els compromisos els uns amb els altres, ja que el motiu de crear-los és que forma part del que s’espera que passi.… Llegir-ne més

Què he après sobre poliamor dels meus pares feliçment monògams?

Fotografia de Be-Younger.com. Llicència Creative Commons.

Els meus pares (com a mínim que jo sàpiga) són tan monògams com pots arribar a ser. Es van conèixer al parc infantil; amb 11 anys, la meva mare es va girar a la seva amiga i li va dir: “Em casaré amb ell”. I així ho va fer. I fins avui els meus pares són els millors amics, amants, companys, co-pares, i comparteixen un lligam social, econòmic, espiritual i polític.… Llegir-ne més

Entrevista a Brian de Can Masdeu

Inaugurem la secció amb una audioentrevista a Brian Russell, un dels fundadors de Can Masdeu (Barcelona) i simpatitzant del moviment del poliamor.

3 de maig de 2015.

Brian Russell de Can Masdeu.

Transcripció:

David: Bon dia, bona tarda, depèn de quan sentiu això. Esteu escoltant el que esperem sigui la nostra primera entrevista d’àudio del col·lectiu entorn del blog AmorsPlurals.cat que com ja sabeu és un blog que fa molt poc que s’ha iniciat i que té l’objectiu d’ajudar a promoure tot el tema de poliamor, anarquia relacional i relacions obertes consensuades en la nostra llengua. I estic encantat de poder-vos presentar en Brian. Estem en aquests moments a Can Masdeu, que és una mena d’ocupació rural dins la ciutat de Barcelona. Potser, Brian, tu ens pots explicar quatre coses de què és Can Masdeu i després entrem una mica en el tema del poliamor, tu mateix.

Brian: Merci, estic molt agraït. És la primera entrevista que faig a la vida en català, o sigui que em sento una miqueta sense capacitat d’expressar-me en català però ho intentaré. Can Masdeu és un projecte d’ocupació, fa catorze anys que estem aquí a la masia. Era una leproseria antiga que hem ocupat i la fem servir de centre social i vivenda també.… Llegir-ne més