Archive for : juliol, 2015

Emparellar-se, i el Privilegi que comporta

Tira còmica on una dona pren una copa de vi sola en un restaurant ple de parelles, i el cambrer diu

Et mourem a la barra, la teva felicitat està posant nervioses les parelles. [Vinyeta de Nick Galifianakis]

Original de Mel Mariposa a Polysingleish, Coupling, and Its Inescapable Privilege, el 28 de juny de 2015. Traducció de Pere Picornell.

En la literatura poliamorosa s’ha escrit molt sobre el Privilegi de Parella i sobre això anomenat Jerarquia. Ambdós s’entenen com a parts d’una mateixa cosa, i tal com se n’acostuma a parlar, és comprensible que això passi.

No obstant, he notat una tendència preocupant de considerar-los la mateixa cosa. Fa poc vaig llegir un bonic fragment d’una dona casada sobre com ella i el seu marit no tenen privilegi de parella perquè no tenen una relació jeràrquica. Respecto totalment la seva posició, però m’ha inspirat a examinar de nou aquests conceptes per mi mateixa, ja que alguna cosa no m’acabava d’encaixar.

Seré honesta: la primera vegada que vaig sentir a parlar de Privilegi de Parella, vaig desconnectar. Simplement, no ho vaig entendre. No ha estat fins fa pocs mesos, en part perquè la meva relació amb un home casat ha anat madurant, en part perquè he estat estudiant les relacions i la intimitat des d’una perspectiva de consellera, i en part per veure com l’assumpte sorgia diverses vegades al grup de Facebook Solo Polyamory, que sento que començo a entendre de què va tot plegat.… Llegir-ne més

La Persona Poliamorosa Perfecta

Dia de graduació de mossos d'esquadra. Ja tinc el carnet de poli, i ara què?

Fotografia de Teresa Aragó, 2009. Text d’Amors Plurals.

Original de Mel Mariposa a Polysingleish, The Perfect Poly Person, el 9 de febrer de 2015. Traducció de Maria/Pau Masats.

Tots els que comencem a explorar el poliamor desenvolupem la Persona Poliamorosa Perfecta (PPP).

És el futur ideal, un llistó molt elevat, la imatge de perfecció a la qual aspirem, inspirats pels escrits que se’ns presenten sobre el poliamor (molts d’ells, basats en idees equivocades ben comunes). Ens esforcem en allò del “prova-ho fins aconseguir-ho”; la PPP és el model digne d’aparèixer en un cartell a tot color de com hauria de ser el poliamor. I és bo tenir models. … Llegir-ne més

Identificant la gelosia. Apunts de la segona reunió del “Grup de suport mutu: Fer front a la gelosia com un procés personal”

lloro verd mirant-se parella de lloros enamorats

Fotografia de Ripton Scott, 2008.

Original de Beatriz Cerezo i Francesc Queer Perrilla, Identificando los celos, segunda reunión del “Grupo de apoyo mutuo: Hacer frente a los celos como un proceso personal”. Apunts del taller de gelosia organitzat per Beatriz Cerezo i Francesc Queer Perrilla el 20 de maig de 2015 a Barcelona. Traducció de Maria/Pau Masats.

 

Existeix una diferència lingüística entre el gallec i el català a l’hora de parlar de la gelosia. En gallec la gelosia és produïda pel subjecte, “eu celome” (que sintàcticament seria similar a “jo m’avorreixo”), mentre que en català és un estat, una cosa que sents o ets: “estic gelós”, “sento gelosia”, “sóc una persona gelosa”. Aquesta apreciació lingüística pot provocar que ens posicionem com un element actiu o passiu en aquest sentiment i en aquesta emoció que és la gelosia, i que per tant ens duu a entendre-la d’una manera o altra i a gestionar-la d’acord a la nostra manera d’entendre-la.… Llegir-ne més