La Potestat

Foto d’un cartell on s’hi pot llegir “Amar no es amarrar”. Drets de la imatge d’anoniman.es, sota llicència CC BY-NC-ND 3.0

Jo no tinc relacions no-monògames consensuades. Senzillament tinc relacions que no han arribat mai a ser tancades. No tinc ni idea de com es fa per obrir relacions ni tinc ganes de fer-ho: jo el que no accepto és que per la pressió d’algú o d’una norma em trobi, en un moment donat, en una relació tancada.

Funcionar sense potestat sobre la vida íntima dels demés significa abandonar la idea de “permetre que les teves parelles tinguin llibertat per tenir altres relacions” i canviar-la per la de “jo no sóc ningú per dir a cap altra persona què ha de poder fer o deixar de fer amb la seva vida”.

Crec que és part de l’herència del sistema monògam el fet que assumim com a acceptable i sana la dinàmica de que les persones tinguin potestat sobre la vida sentimental, afectiva i sexual d’altres persones.

I aquesta idea està tan normalitzada que si et resisteixes a acceptar que la teva parella tingui aquesta potestat sobre tu, aquesta resistència es percep com una agressió.… Llegir-ne més