Vols dibuixar un esquema de les teves relacions? Et presentem Rhizom

Aplicació disponible en francès i anglès, que us hem traduït al català.

Com hi accedeixo?

Podeu trobar el codi font aquí: https://gitlab.com/abompard/rhizom

(per fer-la servir cal que tingueu un servidor web, o que en munteu un al vostre ordinador)

Un cop creeu el compte i hi entreu (per fer-ho, cliqueu al botó Sign-in i seguiu les instruccions per crear o entrar amb un compte de persona.org. Aquest compte us servirà per altres aplicacions que facin servir el mateix sistema) us ho carregarà automàticament en català si aquest és l’idioma del vostre navegador.

Si no és així, un cop dins cliqueu a dalt de tot a la dreta, on hi ha el vostre nom, i a Profil hi trobareu l’opció de canviar d’idioma.

Què és?

La millor manera d’explicar-vos-ho és amb les paraules del seu creador, Aurélien Bompard. Us ho traduïm a continuació, l’original en anglès el podeu trobar aquí.

Per què? Per què ho has fet?

(o dit d’altra manera: la història de Rhizom)

Sóc poliamorós, i actualment tinc més d’una relació romàntica. Visc amb 3 altres persones poliamoroses a un pis gran a París (bé, gran per ser París… ) i ells també tenen més d’una relació romàntica. També hi ha les relacions no romàntiques, que també son importants. Per alguns, aquestes són tan importants com les romàntiques, sinó més. I també hi ha les relacions de les nostres relacions, les relacions anteriors, etc…

Aquesta xarxa de relacions a vegades pot evolucionar més ràpidament del que la meva pobra memòria pot retenir, cosa que deriva en problemes reals, com ara saber a qui hauries de convidar a les festes o preveure qui passarà la nit al nostre pis i trobar-te’l mig adormit l’endemà al matí, etc.

En la primera temporada de la serie de televisió “The L Word”, un dels temes recurrents és un mapa de les relacions d’un dels personatges, l’Alice, un mural a la paret que va creixent fins a ocupar-la del tot. És una manera de resoldre-ho, però té inconvenients: cal espai, és difícil d’actualitzar i ho veu tothom que passa per la sala. En ple segle XXI, podem fer-ho millor.

Així que vaig començar a crear un gràfic de noms de la gent, amb enllaços de diferents colors segons els diferents tipus de relació. Vaig fer servir una eina que conec i que és força famosa: GraphViz. Descrius les relacions en un fitxer, i ho processa per crear-ne una imatge o PDF. Aleshores ja pots col·locar la imatge i el PDF a una carpeta compartida de Dropbox. Era un bon sistema, però molt estricte en la sintaxi, i per tant era jo qui havia de realitzar totes les actualitzacions. I, és clar, els meus companys de pis no tenien per costum venir a informar-me de tots els canvis en les seves relacions, així que el gràfic va quedar desactualitzat ràpidament. Les possibilitats gràfiques del GraphViz eren molt limitades, i a vegades el gràfic generat quedava estrany (de vegades hi havia enllaços que es creuaven a llocs on fàcilment s’hi hagués pogut encabir millor) i no hi havia cap manera de recol·locar-ho.

Així que vaig pensar que hauria de fer alguna cosa millor. Necessitàvem que permetés recol·locar els enllaços interactivament, i que pugués veure’s des de qualsevol ordinador, per tant l’opció lògica era fer servir tecnologies web. A més, com diuen, “quan només tens un martell, tot sembla un clau”, oi? ;) Les tecnologies web també obrien la porta a que el gràfic pugués ser editat per altres persones i no només per mi, i així la gent podia encarregar-se de mantenir el registre de les seves pròpies relacions.

Després de buscar tecnologies adequades, finalment m’he quedat amb Flask i D3.js (ja que són les que faig servir a la feina, i intento que els projectes personals em serveixin per ampliar coneixements en coses que pugui reaprofitar laboralment). Durant les vacances de cap d’any de 2014 vaig escriure un programet que podia dibuixar una xarxa de relacions, i vaig allotjar-lo al servidor que tenim instal·lat al menjador de casa. D’aquesta manera, la informació no s’allotja fora del nostre pis. Faig servir Mozilla Persona per gestionar l’autenticació d’usuaris, així no cal escriure-ho de zero, i la gent no cal que es doni d’alta només per la nostra web.

Uns mesos més tard van aflorar els desacords entre els companys de pis sobre com s’havia de mostrar el gràfic. Per molt bo i potent que sigui el D3.js, mantenir a tothom dins el gràfic fa que acabi sent molt gran i confús. I m’agrada que les meves eines siguin clares i ben dissenyades. Als meus companys de pis, no obstant, no els agrada la idea d’eliminar a algú d’aquesta mena de comunitat simplement perquè ells hagin deixat de tenir-hi una relació. Les dues perspectives són vàlides, però no poden coexistir en un mateix gràfic. Així que vaig reprogramar l’aplicació per poder gestionar més d’un gràfic, cada un amb el seu conjunt de persones, enllaços, propietats i permisos per veure’l, editar-lo i administrar-lo. També hi he afegit una manera de crear enllaços de diferents tipus, identificats per colors diferents.

Els meus companys de pis ara podien crear el seu propi gràfic, i conjuntament podíem mantenir el gràfic de la situació actual actualitzat i clar. Els companys van començar a crear molts altres gràfics amb significats diferents, com ara el gràfic de “rumors” amb gent que vol sortir amb altres persones (o que creiem que voldrien fer-ho ;) ), el gràfic d’“odi”, amb les persones que no volen veure a altres persones (útil de cara a no convidar-los junts a la mateixa festa), etc.

 

Aquests canvis impliquen que ara qualsevol persona pot crear els seus propis gràfics a l’aplicació, sense que puguin veure els nostres, i sense que això afecti a ningú més. Només cal que passi l’adreça web als amics i ja poden començar a fer-ho servir. A l’estiu de 2015, ens vam adonar que teníem una amistat en comú amb la comunitat poliamorosa catalana (de fet, molts vincles en comú, sense que ho sabéssim). Aquesta amistat en comú forma part d’un projecte d’activisme per la promoció de les no-monogàmies i de la llengua catalana anomenats Amors Plurals. Li va agradar l’eina i va oferir-se a traduir-la al català. Bum: el Rhizom passava a ser international.

I això és el que és Rhizom a dia d’avui. Confio que creixerà a mida que en parli amb més gent. Ja sabem que aquest és el poder de les xarxes de relacions ;)