Vídeos que defineixen (o ho intenten) l’anarquisme relacional [part II]

Continuació, també en ordre alfabètic, de la primera part de l’article (que trobareu aquí).

Interludio – Una nueva forma de amar: Anarquía Relacional

És un vídeo curt dedicat íntegrament a definir què és l’anarquisme relacional.

Es tracta de tenir relacions d’acord amb la nostra pròpia essència i la nostra pròpia individualitat, dejant a banda l’idea preconcebuda que una relació ha de ser sempre una parella heterosexual de persones del mateix color, mateix status i que després de ser novios es converteixen en un matrimoni. L’AR busca ampliar el concepte de l’amor a través de l’acceptació, l’integració i la valoració de cada persona com a una experiència única. Considera que l’amor és abundant i que no se’ns acaba per estimar només a una persona. Creu en les cures i el respecte en comptes de l’exclusivitat i la sensació de propietat sobre les demés. Considera que cada relació que tens és única i per tant no s’ha de comparar amb les demés. Canvia la idea del “hauria” per un treball cooperatiu més natural. Apel·la a la confiança i la gestió d’expectatives com a una manera de trobar l’equilibri i evitar el patiment innecessari. La comunicació honesta i la claredat de les nostres emocions és la clau principal a l’hora d’establir què volem i com ho volem en una relació. No importa si son 2, 3, 4 o més. No importa qui es porta millor amb qui. No importa el color ni l’status social. No importa el gènere ni la orientació. L’únic que intenta dir-nos l’AR és que l’amor és simplement amor, així, sense etiquetes ni regles.

Jo la trobo una definició força ambigua. La sensació és que cada un dels punts pot ser interpretat i aplicat a gairebé qualsevol altra filosofia o model relacional. Lo de “l’amor és amor” és el que menys em convenç.

Si cada un dels punts s’extengués per explicar la interpretació que se’n fa des de l’AR i en què es diferencia aquesta interpretació del poliamor i la monogàmia, aleshores possiblement sí que podria aportar concreció i contingut.

Repensar los amores

Minut 0:18:

L’amor romàntic es construeix de moltes maneres diferents. No només es construeix amb la imatge que ens dona la nostra cultura amorosa, que son les pel·lícules, els llibres, els contes infantils, els relats…

La imatge de la parella de dos, exclusiva, heterosexual, blanca, jove, amb diners com per anar de vacances al carib per mirar-se als ulls mentre es pon el sol i que no hi hagi res més en el món.

Sóc Roma al revés es política, activista de les relacions no-convencionals, sempre des dels feminismes, i sóc la tallerista del taller Repensant els Amors que es fa a la Marabunta.

La manera que tenim d’organitzar en la nostra cultura amorosa els vincles diferencia entre vincles romàntics, vincles d’afinitat, d’amistat, i vincles familiars. Què està passant, que dediquem el 80% de la nostra energia del nostre projecte vital i de tots els compromisos que establim amb la gent a les relacions romàntiques, no?

Perquè l’AR parla de reorganitzar la manera com ens vinculem en societat. I no es refereix a amb qui et diverteixes o amb qui et vincules afectivament, sinó reorganitzar els vincles que ho incloguin tot, que responguin a una responsabilitat amb aquest vincle. La nostra cultura amorosa fica en caixetes les experiències que tenim respecte les demés persones i defineix què hi cap dins d’aquestes caixetes.

L’amor romàntic, l’amor de parella, és d’una manera, i les coses que hi caben dins d’aquesta caixeta son aquestes.

L’amistat i afinitat que pots sentir cap a altres persones és d’aquesta manera, hi caben dins d’aquesta caixeta certes coses, i si t’estan passant aquestes altres coses és que t’estàs canviant de caixeta.

La monogàmia no funciona com diuen que funciona. És una imatge a la que s’ha de tendir. La familia perfecta, la parella perfecta, ser la dona perfecta, no és una cosa que puguis ser al 100%.

He agafat els fragments que tenen una connexió més directa amb l’AR.

A la 1a part d’aquest article ja mencionàvem el blog de la Roma com un dels referents sobre anarquisme relacional. De tota la llista de fragments que cito en aquest article, aquesta és amb diferència la millor definició. Segueix sent una definició resumida, que fa una pinzellada sobre uns aspectes; n’hi ha molts més dels que se’n podria parlar però tenint en compte el format, està molt bé perquè toca un dels elements clau, que explicat amb lo de les caixetes trobo que queda molt clar.

I és que aquest és un dels punts on hi ha una de les diferències més grans amb les filosofies poliamoroses —com ja mencionava més amunt—, que és que el poliamor segueix organitzant les relacions en aquestes caixetes, però fent una modificació a la caixeta “parella” per disminuir en cert grau el requeriment d’exclusivitat, i tot sovint sense trencar amb la idea que tenim la potestat (de la que en parlo en aquest article) d’atorgar o no llibertats a l’altra persona.

Manu DM – Vlog 58. ¿Qué es el amor libre?

Minut 3:07:

Després tenim l’AR. L’AR ho veig més com una forma de portar les relacions que com un model de relacions, perquè realment tu pots ser poliamorós o monoamorós i ser anàrquic relacional. Anàrquic relacional simplement significa que tu no etiquetes les relacions, simplement tu et relaciones amb cada persona de manera individual i cada relació és d’una forma concreta i aleshores no dius ‘amb les meves parelles faig aquesta serie de coses, amb les meves amigues faig aquestes altres coses…’, no, simplement cada relació t’aporta unes coses i funcionen d’una manera diferent i cap és igual que l’altra, no hi ha unes obligacions, no hi ha unes normes establertes.

La part on parla de com cada relació és única i de no limitar les activitats que facis amb cada persona en base a la categoria en la que col·loquis la relació va molt ben encaminada.

Ara bé, un problema que li trobo a aquest vídeo és que perpetua la idea que l’anarquisme relacional consisteix simplement en deixar d’anomenar parella a certes relacions i au, llestos.

Bé, per mi tant l’AR com el poliamor i qualsevol altre d’aquests conceptes, monogàmia inclosa, son models: conjunt de valors, filosofia, etc.

Entenc que la persona del vídeo parteix de l’enfocament contrari, de buscar la definició a partir de “lo visible”, és a dir de la pràctica, que de fet és com ens ho trobem plantejat la majoria de vegades. Si voleu llegir sobre el perquè jo considero que aquest enfocament és equivocat, podeu fer-ho aquí.

Noemí Casquet: ¿Swinger? ¿Poliamor? ? Aprende a diferenciar las relaciones no monógamas ❥ POLIAMOR

Minut 8:44:

L’anarquia relacional és una relació no-monògama en la que no hi ha exclusivitat ni sexual, ni afectiva ni amorosa. Però quina diferència hi ha amb el poliamor? Molt senzill, que totes les teves relacions, amistats i amoroses, son a un mateix nivell, és a dir, que els estimes a tots per igual i no sents la necessitat de tenir etiquetes amb absolutament ningú del teu entorn. És una mica utòpic? Una mica no? Hi ha persones que porten l’anarquisme relacional i en el tema del poliamor és com lo màxim arribar a aquest nivell però hi ha altres persones que no poden.

En aquest altre video de Yaiza RedLights al minut 3:55 en fa pràcticament la mateixa definició.

I també en aquest, Zurda Magazine, minut 1:37, diu:

L’anarquia relacional és una mica que tothom pot estar amb tothom, no hi ha cap preferència ni res.

Em remeto al comentari que he fet al primer vídeo de la primera part d’aquest article on explico el perquè aquesta idea que totes les relacions tinguin la mateixa prioritat, preferència, estimació —o com vulgueu dir-ne— no té cap sentit i no és el que proposa l’AR.

Hi ha altres detalls: l’AR no és un “nivell avançat de poliamor” (de la mateixa manera que l’anarquisme no és un “nivell avançat” de socialdemocràcia), així com el fet que s’intenti simplificar la definició en dues frases.

En un moment en que cada vegada hi ha més gent assedegada d’informació sobre no-monogàmies, i que van apareixent icones mediàtiques que arriben a força públic, es fa cada vegada més necessari i urgent apel·lar a la responsabilitat per evitar que les idees esbiaixades sobre l’AR s’extenguin encara més.

No em refereixo a que tothom s’hagi de fer expert o experta en AR, sinó en fer servir recursos com els que hem vist més amunt, de dir que és un tema extens i complex i que caldria molt d’espai per definir bé, i en cas que no sigui un terreny que tinguem ben estudiat, dirigir l’audiència a altres persones que s’han dedicat a fons a entendre i a treballar la filosofia AR, com ara les que cito anteriorment en aquest article.

Rion Blake – Anarquismo relacional

El vídeo es dedica íntegrament a parlar de l’AR i repassa els punts del manifes, fent una breu explicació o interpretació de cada punt.

No en faig la transcripció perquè les persones que no entenguin el castellà o no puguin sentir el vídeo podeu llegir el manifest sencer, que trobareu aquí traduït al català, ja que conté la mateixa informació que el vídeo però una miqueta més extesa.

Sobre el vídeo: no tinc gaire a dir més que celebrar que hi hagi vídeos dedicats íntegrament a aquest tema, i que difonguin recursos com ara el manifest.

A la introducció diu que “és manera d’entendre les relacions romàntiques i o sexuals o platòniques o etc.”, cosa que em sembla una molt bona introducció i deixa clar que parlem d’una manera “d’entendre” les relacions, i no d’una pràctica específica.

Entenc que quan diu “platòniques” ho fa en el sentit que del terme en anglès, que fa referència a relacions on no hi ha sexe (i no a relacions que son merament ideals però no es realitzen, que és el que significa en català).

Uni Pour – Anarquía relacional – Un sistema de amar diferente

El vídeo sencer està dedicat a aquest tema i és llarguet. En transcrit i tradueixo la part central.

Al fer servir aquest terme estem dient que no fem exclusiva cap tipus de relació, ja siguin purament emocionals, purament sexuals o afectivo-sexuals. Es rebutja la jerarquització i no se’ls hi dona més importància ni a uns ni als altres.

Algunes persones fins i tot rebutgem fer servir termes que ja estiguin en ús, com amistat o parella, d’altres anomenen amics a tothom i d’altres anomenen parella a tothom (que per exemple és el meu cas).

Tinc un sistema d’amistats i un sistema de parelles, però no és com tradicionalment s’entén. Qualsevol persona pot moure’s lliurement entre aquests sistemes depenent del moment en el que ens trobem.

El més important en l’ús de la terminologia és que les persones implicades se sentin còmodes amb com els fem servir.

Per exemple si ets en un sistema anàrquic-relacional, mentre que amb una de les teves parelles pots fer servir el terme parella perquè els dos hi esteu còmodes, potser amb una altra persona facis servir la paraula xicot o xicota o fins i tot amb un altre utilitzis la paraula amistat, simplement perquè us hi sentiu més còmodes o perquè considereu que és lo correcte per no haver d’explicar cada vegada a tothom el vostre sistema d’amor.

Com deia abans en l’AR es gaudeix al mateix nivell les relacions afectives com de les sexuals com de les afectivo-sexuals. Les persones dins del sistema estableixen els seus propis compromisos. Les 2, 3 o les persones que siguin que hagin iniciat la relació. I això no té perquè afectar a la resta de relacions que tinguin aquestes persones. No es dona absolutament res per fet. Per exemple pots voler viure amb una de les teves parelles purament afectives i no amb la persona amb qui socialment s’entendria que és amb qui voldries viure (que és amb l’afectivo-sexual). Un adapta les relacions al que vol i a la vegada s’adapta a aquestes relacions, i no adapta aquestes relacions al que per la societat sigui normatiu. Qüestiona directament el que es coneix com a Economia de l’Amor. I explica que estimar a múltiples persones no significa que et quedis sense amor, no és un bé limitat. Sinó que aprecïes cada relació de manera individual i sereu vosaltres qui decidiu què voleu construir junts.

Jo trobo que és un bon recurs: una persona parlant en primera persona de la seva vivència i interpretació d’aquesta filosofia, intentant concentrar com bonament pot el que normalment demanaria unes hores de conversa en pocs minuts.

No tinc clar si, degut a que el missatge és força concentrat, una persona que no conegui l’AR s’emportaria una idea clara veient el vídeo, però tampoc crec que cap vídeo de 4 minuts (ni de 15) pugui ser suficient com per explicar-ho tot amb una mica de detall.

Passem a un altre vídeo seu:

Poliamor no jerárquico VS Anarquía relacional:

Primer comenta que ha fet servir un article de Golfxs con principios on hi ha un apartat que parla d’aquestes diferències.

El poliamor no-jeràrquic és un sistema de relacions on les persones implicades tenen una o més relacions afectiu-sexuals. Cap de les persones implicades té dret a veto ni autoritat sobre cap altra relació, s’atorga el mateix nivell d’afecte a totes les relacions, per igual, i no es sacrifica una de les relacions per una altra. Les amistats s’organitzen com socialment està imposat: és un sistema a banda i no tenen els mateixos privilegis que tenen les parelles.

Ara l’anarquia relacional: és un sistema on no son exclusives les relacions afectivo-sexuals. És a dir: tan aquestes com les únicament afectives com les que siguin simplement sexuals es troben en un mateix sistema. No existeix distinció entre cap d’aquestes relacions més enllà del moment en que ens trobem nosaltres, i en el que es trobi la nostra relació amb aquestes persones, s’atorga el mateix temps i dedicació a totes les relacions, independentment de la “categoria social” en la que es trobin (que per cert: els anarquistes relacionals no fan servir, en general, aquest tipus de categories). L’amor no és exclusiu de ningú, tampoc ho és el sexe ni el temps.

Personalment jo hi trobo dues diferències bàsique: la primera és que el poliamor no jeràrquic no té en compte les relacions que no són afectiu-sexuals, és a dir, les que socialment s’entenen com a amistat, família, etc. etc. mentre que l’AR sí que les té en compte. I en el poliamor no-jeràrquic en general s’estableixen el tipus de relacions de parelles, amistats, families… mentres que, en l’AR, això no té perquè passar.

Un AR és rar que les tingui, però això també té un cert tipus de “categoria”, però no funcionen igual que les categories que normalment entenem.

I acaba mencionant que tots els sistemes relacionals son perfectament vàlids i cal respectar-los.

L’únic punt que anava a criticar del vídeo, ella mateixa l’ha comentat a la descripció del vídeo, tradueixo:

Nota: hi ha un moment en el que dic que es dedica el mateix temps i esforç a totes les relacions, he d’aclarir que no és exactament així, sinó que la categoria d’una relació no suposa res predeterminat de cara a distribuir el temps. Pot ser que a una parella li dediquis un temps 5/10 i a una altra 4/10 i a una altra 8/10, tot depèn del moment en què us trobeu.

Vídeo Agamia – Qué es Agamia

En aquest vídeo l’Israel Sánchez explica una filosofia que anomena agàmia, i per fer-ho busca les diferències amb altres filosofies relacionals.

Transcric des del minut 4:30:

L’aportació  de la AR és que les relacions d’amistat han de tenir tanta importància com les parelles. No és més que una correcció sobre el model del poliamor. Però és una correcció èticament molt interessant.

No obstant, què passa amb la barrera?* Si el gamos es mostrava reticent a cedir els seus privilegis a favor d’altres gamos, imagineu-vos com es posa quan se’l compara amb una simple amistat.

La anarquia relacional és una bona idea, però per dur-la a la pràctica s’han de fer trampes: o deixem que es trenqui del tot la barrera del gamos, i aleshores no tenim cap parella a la que restar importància, o simplement diem que som anarquistes relacionals, però en realitat, estem tornant al poliamor, o fins i tot a la monogàmia, o remonant-nos fins a llocs molt primitius.

*: aquest concepte l’explica més enrere. Anomena “gamos” a les relacions de parella, i que al generar-se “un gamos” es crea el que ell dibuixa com a unes barreres, que entenc que simbolitzen les múltiples exclusivitats, hiper-priorització, hiper-dedicació, etc. que formen part del que l’imaginari col·lectiu defineix com a parella.

Un dels problemes del seu plantejament és que quan defineix una mica què és l’AR per tal de poder assenyalar les diferències amb l’agàmia, fa una definició errònia de l’AR.

l’AR no diu que les amistats hagin de tenir tanta importància com les parelles, i tampoc és una correcció sobre el model del poliamor.

De fet és a l’inrevés: aquest és precisament un dels punts diferencials més forts entre l’AR i el poliamor: el poliamor parteix d’un paradigma en el que parelles i amistats son dues categories diferenciades i, des d’aquest paradigma, proposa algunes modificacions sobre la idea de com han de ser les parelles. l’AR proposa definir les relacions des d’un paradigma en el que no s’organitzin i defineixin les relacions en base a cap categoria (i que no haurien d’existir cap d’aquestes categories) sinó que cada relació preservi al màxim la seva autonomia i unicitat i, així, resisteixin la inèrcia d’encaixar-les en els motlles que imposen les diferents normativitats socials.

Els 2 paràgrafs següents del vídeo parteixen de l’idea errònia que l’AR proposa “que les amistats hagin de tenir tanta importància com les parelles”, per tant no només no expliquen què és l’AR sinó que se suma a la ja omnipresent desinformació sobre el tema.

Vídeos que defineixen (o ho intenten) l’anarquisme relacional [part II] by Pere Picornell is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.