Col·leccionista d’etiquetes

Relat original de Pau Masats, 2012.

Tamborinejava. A en Guillem Casanova poc li importava que els cabells xops s’enganxessin a la closca, o que la camisa es tornés semitransparent, o que l’aigua s’escolés dins les sabates i els mitjons. Aquell matí havia comprat un bitllet des de París, després de llegir una petita ressenya en un bloc: “Mel-o-drama: un espectacle exquisit. No te’l deixis perdre!”

Feia tres anys ben bons que no es passejava pel Paral·lel; des que va marxar a França en un moment de pànic no havia tornat a posar els peus a Barcelona. Els cartells lluminosos dels teatres, la xerinola de noctàmbuls aglomerats als bars esperant que amainés la pluja, tot eren pinzellades d’una altra època.… Llegir-ne més