Category : Poliamor

Gestió i celebració

M’agradaria compartir amb vosaltres unes reflexions que em faig avui. Penso que tenim pocs referents de relacions (qualsevol vincle entre dues persones, ja sigui afectiva o sexo-afectiva) que estiguin lliures del sentiment de possessió, de pertinença i d’exclusivitat. També que tenim por de caure en el parany de l’amor romàntic o de passar-nos de la ratlla i convertir-nos en éssers egoistes, individualistes i consumidores de cossos com qui devora sèries de Netflix.

Hem posat, i cal continuar posant, el focus en: les cures, l’ètica, els privilegis, el feminisme, les noves masculinitats i el trencament amb els binarismes i les heteronormes. El respecte al nostre espai i al de les altres i alhora l’entrega.

Arribat a aquest aclariment, us convido a una reflexió que en el meu entorn ens hem plantejat:

Les cures sempre han ocupat un gran espai en la nostra experiència però agraeixo molt que ens hagi saltat l’alarma sobre el perill de caure en un excés d’elles. Quin espai li donem a l’alegria d’allò que succeeix i que provoca dolor a l’altra? Vivim en una societat on el dolor es situa per sobre de l’alegria. Només cal observar quina guanya més espai mirant les notícies o com reaccionem, en grup, quan tenim dues valoracions d’exàmen (com si treure molt bona nota no tingués prou mèrit davant del suspens de la companya). 

El mateix reproduïm en una escena de gestió. Per què no poden conviure les dues i alimentar-se l’una de l’altra? Pot ser un gran descobriment adonar-se’n que es pot celebrar l’alegria que vivim mentre ens acompanyem en una situació dolorosa. Quedar-se només amb el patiment ens castiga a ambdues parts: l’energia de la culpa i la victimització del dolor no ens fa cap favor per retrobar-nos i reconnectar-nos.

Personalment, jo mai demano permís per gaudir la meva vida, però m’agrada tenir present que hem nascut en un context monògam i sóc molt conscient de l’agraïment que sento del treball polític, emocional i personal que faig i fan els meus vincles vers les nostres accions. No es pot donar per fet només perquè la teoria ho diu així. S’ha de celebrar, valorar i és mereix alegria. Els meus vincles son mereixedors de veure en mi el resultat i la immensa felicitat que em provoca ser lliure. No és només el meu tresor. Ens estem fent felices i el compromís que hi ha al darrere és d’autocreixement i de creixement col·lectiu.

Si no compartim l’alegria, quin és el premi d’aquest camí?

Un altre detall que em resulta difícil d’entendre és la sensació de competitivitat que sovint es genera inconscientment entre les persones que tenen un vincle en comú: meta-relacions. Primer de tot, agafa tanta força la por de “qui és millor” que estem invalidant la decisió d’aquest víncle comú, que escull lliurement gaudir de dues persones meravelloses i úniques. Tenir un vincle comú, en termes de no-monogamia, també dóna una valiosa informació al darrere: és molt probable que compartim una ideologia molt semblant, una atracció pels mateixos comportaments i/o persones, una valentía o curiositat mundana implícita o fins i tot un esperit aventurer o revolucionari. Vist així, no us sembla que creuar-se pot ser una experiència enriquidora? Del contrari, ens perdem la possibilitat de descobrir gent meravellosa i propera a nosaltres. No estic parlant de perdre la nostra intimitat o espai personal amb els nostres vincles sinó més aviat, perdre la por a presentar-les en persona com el què son: gent interessant per connectar i acompanyar-se si necessiten parlar-se. En la meva experiència fins ara, això només ha portat coses positives. Presentar als nostres vincles ajuda a espantar molts fantasmes, ens fa evident la feina que estem fent i ens dóna força. També pot fer tot el contrari, que t’evidenciï o et qüestioni si vols mantenir aquesta relació en concret o no. Acceptem també que hi ha caràcters o comportaments incompatibles que no caldria modificar en l’altre persona si és el seu batec vital (és positiu adonar-se’n a temps i transformar-ho en una relació afectiva que sí poguem gaudir, perquè el que menys desitgem és fer-nos mal, oi?).

De totes les virtuts d’aquesta manera de viure les relacions, se’ns fa evident una limitació per a totes: el temps. En algun moment de la nostra trajectòria apareixeran aconteixements concrets (l’exemple més clar seria l’aniversari propi) on voldriem que totes les nostres relacions hi fossin presents i no haver de triar-ne només una quan, a més, tindran la mateixa importància que la resta de convidades que vindran també a la celebració. Qui no vol estar amb totes les persones que estima? Qui no vol brindar aquesta oportunitat a les persones estimades? Tenim prou empatia per saber que totes estem fent un acte polític i afectiu i que juntes posarem de la nostra part per conviure com un col·lectiu.

Amb tot això, no voldria que s’entengués que cal forçar-nos i obligar-nos a ser súper-amiguis amb totes les nostres meta-relacions si no apareix espontàniament. Tampoc voldria invalidar la opció de no assistir a l’esdeveniment, per pròpia decisió, si així ho preferim lliurement de tal manera que això tampoc ens porti a responsabilitzar o castigar a la resta que sí està disposada a compartir la trobada. Respecte i llibertat de decisió per a totes per davant de tot.

Totes convivim en un mateix univers i totes estem triant aquesta existència. Totes ens mereixem estar orgulloses i felices de nosaltres mateixes i de les altres. Sabem que calen cures, reforç i aprenentatge però la millor recompensa és l’alegria compartida dels resultats. Celebrem-ho!  

Laura Giberga… Llegir-ne més

Hem posposat les IV Jornades Amors Plurals

Bones!

 

Hi hem estat donant moltes voltes qüestionant-nos què fer amb les Jornades. Finalment, tot i que ens fa molta pena, hem decidit posposar les IV Jornades d’Amors Plurals, i fer-ho ja, atenent-nos a les següents reflexions:

dificultats d’algunes ponents de fora de Barcelona per desplaçar-se fins la Cinètika situacions familiars que s’hagin pogut complicar durant aquests dies incertesa respecte l’evolució de la situació en els propers dies tenir cura de persones que estan participant en l’organització i per a les quals pugui ser un inconvenient una cancel·lació a última hora, si arribés el cas en què no poguéssim decidir nosaltres responsabilitat social respecte al contagi exponencial el desig que aquestes siguin unes Jornades que tothom qui vulgui pugui gaudir independentment de la perspectiva que cadascuna tingui respecte a la situació que estem vivint

Ens guardem la il·lusió per fer les IV Jornades d’Amors Plurals i esperem que puguin tenir lloc molt aviat. Us mantindrem informades.… Llegir-ne més

El problema amb la polinormativitat – 2a part

Original de d’ANDREA ZANIN a Sex geek, The problem with polynormativity, el 24 de gener de 2013. Traducció de la Vera Mas. Revisió de la Mercè Badia.

Primera part de l’article aquí

Aquí està el tema. Les regles tenen una relació inversa a la confiança. Estan fetes per a lligar algú a les preferències d’algú altre. El seu objectiu és la limitació. Jo et limitaré a tu, tu em limitaràs a mi, i aleshores totes dues estarem fora de perill. 

Quan dues persones encaixen bé en els seus valors, i tenen una forta confiança l’una en l’altre, no necessiten una regla per a saber com cadascuna es comportarà. Vull dir, quantes vegades escolteu “Em comprometo a no matar ningú si tu et compromets a no matar ningú, val? Aquesta serà la nostra regla. No matar.” És clar que no. Psicòpates a banda, això no cal dir-ho: podem assumir que tothom comparteix el valor de “matar algú és dolent i jo no ho faré”. 

Però no és ni molt menys estrany que “parelles poli” creïn elaborats conjunts de regles per a mantenir-se respectivament limitats a relacionar-se únicament de formes que no facin por, que no siguin perilloses i que no posin en risc el vincle primari. No farem un petó a ningú sense abans consultar-nos-ho. Res de quedar-se a dormir amb una cita. Si la vols veure més de tres cops, l’he de conéixer. Si la vols veure més de tres cops, no vull saber-ho, no podré gestionar-ho. Res d’enamorar-se (aquesta em fa pixar de riure de tan absurda que és). Estimar està bé, però només si te l’estimes menys que a mi. Sexe anal només amb mi. Sexe anal només amb altres. Pots sortir amb exactament el mateix número de persones que jo. No pots anar amb d’altres al nostre restaurant preferit. Ni parlar de dormir al nostre llit. M’has d’escriure un missatge a les onze. T’he de trucar quan estigui sortint de casa seva. I la joia de la corona, el Sant Greal de totes les regles poli: tenim poder de vetus! (Tinc un post sencer respecte a aquesta, anomenat Contra el Vetus, en el qual poso sobre la taula exactament per què els drets de vetus són una idea nefasta.) El quid de la qüestió: les secundàries són secundàries, tan secundàries que una persona que ni tan sols és la seva companya pot decidir si i quan la deixaran.

Quan hi ha un risc de veritat, estic completament a favor d’establir regles. Regles com, per exemple, has de fer com a mínim un metre i mig per a pujar a aquesta atracció…, no pots fer una intervenció neuroquirúrgica sense llicència mèdica…, res de sexe anal sense protecció amb estranys (fixeu-vos que aquest tipus de regla no té a veure amb la parella: té a veure amb protegir la teva valuosa salut!)…, no es pot jugar amb foc en aquest esdeveniment perquè els sostres són baixos i hi pengen garlandes de paper. Però en general les regles al voltant del poliamor són essencialment l’equivalent a dir que l’amor (o el sexe, o tenir cites) és perillós i cal regular-ho estrictament per tal de no ferir ningú. En la meva opinió aquesta és una manera ben estranya de veure la possibilitat d’immensa alegria i connexió amb altres persones -com si fos una bomba que pot detonar si no es manipula amb un protocol impecable. Com més regles entren en joc, més s’està indicant que no es confia que la persona subjecta a aquestes regles operarà d’una forma alineada amb els principis que compartiu. O, pel contrari, esteu indicant que necessiteu estar sota una estricta supervisió, ja que si no és així engegareu a rodar el benestar de la vostra companya. Si us cal legislar alguna cosa, és perquè no espereu que succeeixi sense legislació. És una situació ben trista quan ens referim a relacions suposadament amoroses i possiblement a llarg termini.

És que les regles no són mai bones? Jo no diria tant. Poden ser un mal necessari, una mesura temporal per anar tirant durant una temporada complicada en què es suposa que esteu treballant en una solució millor. I això és el que esteu fent. Vull dir, ara mateix. Oi? Des d’una perspectiva completament diferent, les regles poden ser plaents, o carregades d’erotisme (etc.), com en les relacions entre dòmines i submisses – tot i que fins i tot en aquesta mena de regles, quan s’imposen des de la por o s’arriba a l’acord per tal d’evitar un càstig, poden constituir una forma de lligam no ètic dissenyat per a sostenir les inseguretats d’una persona a expenses d’una altra. Però a banda d’aquestes instàncies tan específiques i circumscrites, les regles són millors quan es fan servir amb moderació i, fins i tot aleshores, només quan no hi ha altres opcions disponibles.

De quines solucions estic parlant? Confiança. Pura i simple. La confiança és el substrat en què hauria de créixer el poliamor, així com qualsevol altre tipus d’amor. Digues allò que vols dir, sempre, i digues-ho tot. Mantingues fins al final els teus compromisos. No facis promeses que no pots mantenir. Assumeix que l’altre té bones intencions. Fes preguntes. Escolta, escolta, escolta. Fes més preguntes i escolta més. Calma les pors. Treballa en les teves inseguretats des del lloc on neixen -a dins teu. Sigues bona persona. Sigues consistent. Sigues generosa. Demana explícitament allò que vols. Posa clarament sobre la taula allò que vols. Disculpa’t quan la caguis, i prova d’arreglar-ho. Troba estratègies per a compensar les teves limitacions, tal com poca memòria o ansietat o manca de vocabulari per a expressar sentiments o qualsevol altra cosa que t’impedeixi fer totes aquestes coses hàbilment. Sí, serà molta feina. Fes-ho igualment. Encara millor, fes-ho perquè aquesta feina per si mateixa t’aporta benestar i et fa sentir que transites el món en la direcció que sents correcta. Si has comès errors en algun d’aquests punts, o en qualsevol altre, i has ferit la/les teva/es companya/es, arregla-ho. Feu la feina plegades.… Llegir-ne més

Xapa sobre quan dir que ets no monògama en una relació nova (edició Eixams IV)

Aquesta xapa ens fa especial il·lusió perquè es va gravar a Eixams IV amb d’altres participants de l’esdeveniment. Un luxe compartir el debat i l’estona amb totes elles… i amb la Laia i en Carlos, que s’escolten les xapes amb boli i llibreta! Una abraçada a totes les que vau participar a la xapa i a la resta, esperem que gaudiu el debat.

Llegir-ne més

La xapa sobre ‘Memòries d’una C’ (parts I i II)

Nova xapa sobre un text que feia temps que teníem ganes de comentar entre nosaltres. En aquest cas, es tracta de la transcripció de ‘Memòries d’una C’, una xerrada que la Wuwei ha portat ja per uns quants espais, i que podeu trobar al seu blog: Estructura Difractada. En aquest cas, i donada l’extensió del text, ens hem centrat en la primera i la segona part.

Esperem que us agradi. :)

(Avís tècnic: l’àudio triga uns segons a carregar. Paciència.)

25 de setembre de 2018

Llegir-ne més

Entrevistes d’Asamblea de Majaras, de Ràdio Contrabanda

Asamblea de Majaras és un programa que s’emet cada dos diumenges a la ràdio lliure Contrabanda, que emet al 91.4 FM excepte que degut a una mudança tinguin problemes tècnics amb l’emisor… ?‍♀️

En qualsevol cas podeu escoltar-la per Internet.

Us portem una recopilació de programes que han dedicat a les no-monogàmies.

Edició en motiu de les III Jornades d’Amors Plurals

21 de gener de 2018

Entrevista a la Cristina i el Pere per presentar com seràn la 3a edició de les Jornades i en què consisteix una mica tot plegat:

http://majaras.contrabanda.org/2018/01/21/3eres-jornades-amors-plurals/

Durant les II Jornades, van venir a cobrir l’esdeveniment

3 de desembre de 2016

A banda d’entrevistar la Laura i el David, que expliquen què son les Jornades, van fer una ronda d’entrevistes a altres ponents, talleristes i participants, concretament: Roma i Lucas d’Amores desmadejados (Albacete), l’Ignasi Puig Rodas i Miguel Vagalume de Golfxs con principios, així com la Noemi i l’Antonio de La Cinètika.

http://majaras.contrabanda.org/2016/12/03/en-viu-des-de-les-ii-jornades-damors-plurals/

Programa dedicat a les no-monogàmies

19 de juny de 2016

Entrevisten la Gemma i el Francesc com a participants de Poliamor Catalunya, es parla del llibre En defensa d’Afrodita, d’Amors Plurals…

http://majaras.contrabanda.org/2016/06/19/poliamor-i-relacions-no-monogamiques/

 … Llegir-ne més

1 2 3 6