Vídeos que defineixen (o ho intenten) l’anarquisme relacional [part I]

Llistat ordenat alfabèticament. He transcrit i traduït al català els fragments on es parla de l’AR per qui no pugui sentir els vídeos o no entengui el castellà.

Amor Libre Argentina – Què és l’anarquia relacional?

L’anarquia relacional és la pràctica de formar vincles que no estiguin sotmesos a un conjunt pre-existent de regles ni expectatives. És la manera de formar relacions personals on no es pressuposa que una d’aquestes relacions tingui més importància que les demés. Una persona que practica l’AR no considera que hagi de tenir un comportament específic segons el tipus de relació que tingui. En aquesta mena de relacions no hi ha límit emocionals, tampoc límits pel que fa a l’expressió d’afecte físic o sensual. El temps o l’atenció que es dediqui als vincles tampoc tenen relació amb el tipus de relació que es tingui. No n’hi ha alguna que ho mereixi més que l’altra. Un anarquista relacional pot decidir quin tipus de relació vol tenir. Pot tenir sexe amb més d’una persona o no tenir-ne mai, pot viure amb una parella sexual o sol, pot criar un nen amb diversos companys sexuals o amb un company no sexual, pot tenir relacions físiques o sensuals amb diverses persones simultàniament i moltes configuracions més. L’anarquia relacional és una de les formes més desestructurades dins de l’amor lliure.

El vídeo dura un minut i 48 segons, és un resum força ben fet. Està molt centrat a la part pràctica i hi trobo a faltar que es mencioni que a demés d’una pràctica és tota una filosofia (de per mi és clau, ja en primera instància és una proposta filosòfica —i política, és clar— i després apareix la pràctica, la qual, sense partir de la base filosòfica, possiblement no ens doni cap informació per saber si darrera d’aquella pràctica hi ha uns ideals anarquistes relacionals o no, tal com explico més extensament en aquest article).

Hi destaco positivament: “on no es pressuposa que una d’aquestes relacions tingui més importància” per un detall molt important: el pressuposa, ja que sovint (com veureu més avall) es cau en el clixé i error de creure que l’AR pretén que totes les relacions tinguin la mateixa importància (error que, per cert, també s’acostuma a cometre quan es defineix el poliamor no-jeràrquic).

És impossible que totes les teves relacions tinguin la mateixa importància, no tindria cap sentit defensar una idea així. L’AR parteix de la idea que hi ha una serie de privilegis que emanen de les estructures socials, per exemple: una relació heterosexual gaudirà del privilegi de ser “llegida” i acceptada com a parella (fins al punt en que socialment s’assumirà que son parella encara que no ho siguin), això te avantatges enormes de cara a per exemple que es reconegui aquella relació com a important per part de la família, amistats i demés entorns.

A més dels privilegis atorgats “des de fora”, també s’assenyala que tenim aquestes idees profundament interioritzades i que, per tant, tindrem la tendència d’atorgar privilegis i importància a un cert tipus concret de persones i de relacions, així doncs, “per defecte” si tenim una relació romàntica i sexual aquesta tendirà a ocupar ràpidament molt més espai en la nostra vida que una relació en la que no hi hagi aquests elements.

El que es proposa, doncs, és que s’identifiquin i qüestionin aquestes inèrcies, i s’intenti que la importància que donem a les nostres relacions no sigui només un mirall del que marca el guió social.

Asociación Ciudadana Plaza 19: 1 de 3 .- Amor romántico, poliamor y anarquia relacional

Abans d’entrar a definir la AR, la col·loca com a un tipus de poliamor (ja que defineix poliamor com a paraula paraigües per totes les no-monogàmies), cosa que es fa molt sovint però, en la meva opinió, és un error. L’anarquisme relacional mai ha estat un “tipus de poliamor”: els orígens i les bases son molt diferents, i en algun punt és fins i tot antagónic al que proposa el poliamor (el poliamor apuntala certs privilegis —com els de parella—, mentre que l’AR pretén assolir just el contrari) però això ja és un debat diferent.

Anem al minut 30:53:

… fins a estructures força àmplies, el que coneixem com a anarquia relacional en la que es forma una mena de xarxa de relacions en la que cap és jeràrquicament superior a l’altra independentment del paper que ocupin dins de la xarxa, és a dir no parlem de que totes les relacions siguin iguals sinó que la importància no depèn de la estructura en la que es trobin.

Tal com podeu comprovar amb el comentari que he posat al primer vídeo: jo no sabria explicar-ho millor :D

I al minut 49:27:

us he mencionat l’anarquia relacional. És el model, potser, aparentment més senzill des del meu punt de vista. Jo només el conec des del punt de vista teòric i d’algunes persones que la practiquen i a les que admiro moltissim. És molt complex, implica que moltes persones han d’estar d’acord en treure valor a les jerarquies establertes, jerarquíes que ens han incrustat des de petits, aquesta idea de “jo estic amb una persona i m’enamoro d’ella i això és lo principal, i tota la resta és secundari”. Una persona anarquista relacional es planteja que això no és així, que li donaré la mateixa importància a una relació amistosa que a una relació de criança, a una relació sentimental, a una relació sexual. Però què implica això? Implica que totes les persones involucrades en aquesta teranyina hi han d’estar d’acord. Han de ser conscients de les responsabilitats, els compromisos i de la situació de cada persona. Si és difícil amb dues, imagineu-vos lo difícil que és amb una xarxa.

M’agrada molt com ho expliquen. Únicament canviaria el “li donaré la mateixa importància” per alguna cosa com “puc donar-li tanta o més importància a una amistat com a qualsevol altre tipus de relació”, que de fet és el que expressen el paràgraf anterior.

Segueix dient això:

a vegades et trobes amb persones que diuen “jo sóc anarquista relacional” i el que volen dir és “jo només em miro el meu melic i la resta tant me fa” i aquesta persona ens farà mal en una relació monògama, una relació de tres o de vuit.

Trobo molt necessari mencionar això. Tal com aprenem a construir relacions és més que habitual i comprensible que tinguem una visió de les relacions molt neoliberal, és a dir: creient en una llibertat individual gairebé sense límits i en un “dret al propi benefici” que passa per davant de preocupar-se del benestar de la resta. Això afecta a tothom però òbviament s’accentua per segons les condicions de raça, classe, gènere, orientació sexual, etc.

Doncs resulta que hi ha persones (normalment, però no única, son aquelles que es troben a la banda més privilegiada d’aquests eixos, és a dir: homes cis, heterosexuals, no-racialitzats, etc.) que es posen l’etiqueta d’anarquistes relacionals mentre que el que pensen i practiquen en realitat es correspon a unes idees neoliberals que no només no tenen res a veure amb l’anarquisme relacional, sinó que de fet, des de l’anarquisme relacional intentem fer desaparèixer.

Tot això passa, en part, pels estereotips que continuament es generen i difonen degut a tots els malentesos i missatges esbiaixats sobre què és l’anarquisme relacional, i aquest és un dels principals motius pels que he cregut necessari un article com aquest.

L’únic “però” d’aquest fragment del vídeo és que trobo que no queda prou clar que s’està referint a la gent que fa un mal ús del l’etiqueta i hi haurà qui podrà entendre-ho a l’inrevés.

El filósofo de turno – El poliamor y la anarquía relacional en nuestra sociedad con Lidia

Minut 9:11:

– I passem ara a definir l’anarquia. L’anarquia relacional és un tema molt ampli i molt extens i molt difícil d’explicar perquè és una mena de lliure albir, però també te les seves… les seves bases. Quina és la principal diferència entre l’anarquia i la monogàmia o la poligàmia? Doncs que si la monogàmia i la poligàmia busquen un compromís entre una o diverses persones segons si és mono o poli, l’anarquia defensa que la llibertat i l’amor poden complementar-se, és a dir, que no és necessari establir un compromís per gaudir de l’amor i del que aquest et brinda.
En aquest cas, les persones anàrquiques no vol dir que no puguin enamorar-se als mateixos nivells per no generar un compromís, sinó tot lo contrari, la principal diferència —que és el compromís— ens demostraria que una persona monògama per gaudir de l’amor i de la sensació que comporta cuidar d’una altra persona, estableix un compromís de paraula però no d’emocions, és a dir estableix un compromís de que demà hi serà per aquella persona encara que potser l’endemà no li vingui de gust perquè prefereix sortir amb els seus amics, però com que s’ha compromès amb la seva paraula d’estar cuidant a una persona al llarg del temps compleix amb aquesta promesa. No obstant un anarquista gaudeix de la seva individualitat i la seva llibertat però això no vol dir que no sigui capaç d’enamorar-se sinó tot el contrari, tu pots enamorar-te des de la llibertat i decidir comprometre’t dia a dia a estar amb aquesta persona, això sí, és una decisió que prens cada dia, no t’atreveixes a…

– Diguem que la diferència és que no fas promeses a futur, que una persona que s’identifica amb la AR diguem que el que la diferència d’una monogàmia o una poligàmia és que no fa promeses a futur perquè, sent realistes, ningú sap què passarà demà, per això existeixen bàsicament els divorcis.

– De fet és fins i tot una decisió responsable, perquè com que no saps què vindrà demà o demà passat, no ho promets, però…

Etc, la conversa segueix una mica més en aquesta línia.

No acabo d’entendre massa ni la part que he transcrit ni la resta de la conversa, crec que és una explicació massa caòtica i desordenada com per intentar entrar al detall.

En general, però, em sembla entendre que creuen que l’AR és un posicionament neoliberal i que defuig del compromís, però d’alguna manera intenten encaixar l’explicació amb uns raonaments que ho pintin com a que “no és que no vulguin comprometre’s, és que com a màxim el seu compromís dura un dia”.

El resultat és que no l’encerten pràcticament en res i crec que hagués sigut molt millor si no haguessin intentat definir l’anarquisme relacional, ja que per desgràcia (i tot i la bona intenció) han acabat alimentant la confusió i prejudicis que envolten l’anarquisme relacional.

En Clave Tuerka – Poliamor: sexo y cuidados

Minut 12:13:

anarquia relacional que és una mica més complex, posar-nos-hi ens requerirà més temps

Minut 15:03:

[…] això és com les categories de les que en surt precisament l’anarquia relacional que, bé això donaria per un programa sencer de tantes coses que hi ha […] parleu amb la Roma, la Roma és la que en sap més del tema. En l’anarquia relacional precisament el que desapareix és aquesta obligatorietat del sexe o de l’amor per establir relacions i és que aquestes relacions les estableixes d’una manera que no encaixa dins d’unes normes prèvies a qui entra a la relació. És qüestionar el perquè jo no puc tenir una relació de criança amb tu si tu em sembles la persona més adequada, i en canvi he de tenir aquesta relació de criança amb la persona amb qui tinc una relació afectiva i una relació sexual, així que de cop i volta és com trencar una mica aquest pack…

Aquest vídeo és molt recomanable en general, no només per com expliquen l’anarquisme relacional.

A banda de la part que expliquen, hi ha dos detalls que trobo molt importants: l’un és que es diu i repeteix que és un tema molt extens (en comptes d’intentar-ho reduir a una frase), i l’altre, que citen a una tercera persona referent, la Roma, de qui us en recomano buscar-ne lectures sobre anarquisme relacional al seu blog.

Hi ha altres referents, com son la Brigitte Vasallo i la Natàlia Wuwei, que mitjançant l’anàlisi del pensament monògam i de la monogàmia com a estructura de de poder, també estan generant (juntament amb la Roma) discursos molt potents en diversos àmbits, sent l’anarquisme relacional un d’ells.

Helena Trujillo – Anarquía relacional

Aquesta conversa és molt llarga i caòtica. Titulen el vídeo “Anarquía relacional”, i quan comencen amb el tema, defineixen l’anarquisme relacional com a un sinònim del poliamor, dient literalment una cosa tan esbiaixada com que “al poliamor també se li pot dir anarquisme relacional”. Després es posen a parlar més o menys de poliamor, però de manera molt desestructurada, fent comentaris força aleatoris, i al minut 2:41 mencionen l’anarquisme relacional de nou, dient que és “deixar-se portar per les atraccions que sorgeixin a la vida. No frenar-me ni impedir-me una relació si em m’avinc bé amb algú”.

En realitat sembla ser que aquesta frase no pretén definir l’anarquisme relacional, sinó que tota l’estona estan parlant només de poliamor (sense gaire encert, tot sigui dit), però com que ja parteixen de la base errònia que poliamor i AR son el mateix, ho van barrejant segons el moment.

No tot el que diuen és erroni, però en conjunt em pregunto si aquesta mena de material serveix al propòsit de divulgar l’existència d’alternatives, o si ja creua la línia de la desinformació i en realitat és contraproduent. Qui sap, potser sí que fa que a a algú li arribi i sigui l’espurna que el porti a investigar sobre el tema i aleshores trobi informació fidedigna.

Indàgora – ¿Qué es el poliamor?

Al minut 11:02 fan aquesta definició:

La diferència amb l’anarquisme relacional —que és una mica semblant tot i que aquest inclou tota una estructura política al darrere més forta amb la que no entrarem en detalls ara— és que la polisolteria fa una divisió entre el que es consideraria una relació sexo-afectiva i el que es considerarien relacions socials. Hi ha una mica una bretxa pel que fa a importància i dins de l’AR tots son al mateix nivell; tant és que siguin amistats, tant és que siguin la parella amb qui convisc, tant és si és la relació a distància que tinc, tant és el que sigui, totes son al mateix nivell d’horitzontalitat deconstruïnt el que és la paraula parella: son vincles.

M’encanta lo de “deconstruir la paraula parella, tot son vincles”. Cal destacar també que degut a que la polisolteria és la filosofia poliamorosa més propera a l’AR, intentar trobar elements que les diferenciïn és molt difícil, i cada persona que s’hi identifica en fa la seva pròpia interpretació.

A demés del que diuen al vídeo, una altra diferència que se m’acut és el rerefons polític: així com la polisolteria en alguns casos pot ser tan senzill com a el fet de preferir viure pel teu compte i no construir una o diverses relacions de parella nuclears amb tot el que implica, l’AR parteix d’un conjunt de valors, l’anarquisme, aplicats a les relacions interpersonals.


He trobat 7 vídeos més, que comentaré en una segona part de l’article, tan aviat com pugui tenir-ho! :)

CC BY 4.0 Vídeos que defineixen (o ho intenten) l’anarquisme relacional [part I] by Pere Picornell is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *