Com afrontar els 8 braços del pop de la gelosia – part V de V
L’original forma part del material del taller Battling The 8-Armed Octopus of Jealousy, creat i impartit per en Reid Mihalko. Traducció de Maria/Pau Masats.
PART 5 – CONTROLAR ELS TEUS DESENCADENANTS I TREBALLAR AMB ELS DESENCADENANTS DE LES ALTRES PERSONES
Els 8 braços d’aquest continu que representem com un pop!
- Possessió/control (sentir-se especial)
- Inseguretat
- Pèrdua
- Rebuig
- Soledat
- Injustícia/Desigualtat
- Baixa autoestima/sentiments d’inferioritat (enveja)
- Desig/escassetat (enveja)
Solucions per tractar amb parelles geloses o amb la nostra pròpia gelosia
Admiració abans que enveja:
Segons algunes investigacions, la gelosia implica tot un “episodi emocional”, que inclou una “narrativa” complexa (és a dir, “quin significat li has donat”):
- les circumstàncies que porten a la gelosia,
- la pròpia gelosia com a emoció,
- qualsevol intent d’autoregulació,
- les accions i esdeveniments posteriors
- i, finalment, la resolució de l’episodi (Parrott, W. G., 2001, The Emotional Experiences of Envy and Jealousy).
La narrativa es pot desenvolupar a partir de fets que hem experimentat, pensaments, percepcions i records, però també a partir de la imaginació, suposicions i conjectures. Com més pes tingui la societat i la cultura en la formació d’aquests factors, més podrà la gelosia tenir un origen social i cultural. En canvi, P. Goldie (2000, The Emotions – A philosophical Exloration) mostra com la gelosia pot ser un “estat impenetrable a través de la cognició”, en el qual l’educació i les conviccions racionals importen ben poc.
Independentment del que diguin les persones expertes, si el model del pop et funciona, tot és qüestió de com descobrir quin o quins braços hauries de vigilar i de quines maneres podem començar a abordar el monstre d’ulls verds quan ve contra tu.
Psicologia cognitiva versus psicologia conductual
Tens dues opcions bàsiques:
- Cognitiva: El què i el com ho perceps.
- Conductual: Allò que fas.
Pots abordar la gelosia des de la perspectiva de la percepció (psicologia cognitiva) o des del què fas amb ella (psicologia conductual). De fet, jo recomano treballar amb totes dues.
– Quan la parella fa això, jo penso això o m’esforço a pensar allò (resposta cognitiva) …
Redirigint el pensament amb un monòleg (literalment, el que et dius a tu mateix de forma verbal i mental).
Per exemple: Quan arriben tard, en comptes de pensar que no m’estimen, em dic que així tinc més temps per preparar-me per la seva arribada o per cuidar-me a mi mateix/a.
– Quan fa això, jo faig allò (resposta conductual) …
Creant una experiència positiva com a conseqüència de quelcom que solia ser un desencadenant negatiu.
Per exemple: Quan fan tal cosa, ens reservem algun moment per passar temps de qualitat juntes i em recordo (monòleg) que tenim una cita (resposta cognitivoconductual).
- Quin seria un exemple de resposta cognitiva i/o conductual que podries aplicar-te quan tinguis un atac sobtat de gelosia?
- Intenta escriure una llista de 5-10 respostes cognitives i 5-10 respostes conductuals que pots dir-te a tu mateix o fer per tu. Endavant!
Un cop hem identificat els nostres desencadenants i comencem a descobrir amb més precisió d’on sorgeixen els nostres sentiments de gelosia, observant quines necessitats no satisfetes hi ha al darrere, ja no tan sols podem abordar aquests sentiments sinó que, a més, podem explicar-los a les nostres companyes, de manera que
- poden entendre’ns millor
- ens poden acompanyar abans i durant l’atac de gelosia.
Explicar a altres persones els teus desencadenants de gelosia i possibles estratègies:
Escriu el següent i considera utilitzar-ho com a “full de ruta” per introduir a les teves companyes allò que has après sobre la gelosia i com podeu elaborar una estratègia per combatre-la juntes…
– Descripció de la situació:
Estimat/da …………. , aquests són els meus desencadenants de la gelosia:
* Fes una llista dels desencadenants més importants amb un o dos exemples per il·lustrar-ho (Recorda que si l’altra persona no comparteix els mateixos desencadenants, pot ser que no entengui gens per què són desencadenants. Que això no t’aturi, continua compartint-ho.
* Assegura’t d’anotar-hi qualsevol combinació de desencadenants, si n’ets conscient.
Penso que aquestes són les necessitats que hi ha darrere dels desencadenants:
* Fes una llista de les necessitats darrere dels desencadenants amb una o dos frases que les descriguin.
– Abans de posar-me gelós/a… Què podem fer i com per ajudar a prevenir que s’activin els meus desencadenants (Estratègies de gestió i autoregulació emocional).
Així és com pots ajudar-me i donar-me suport perquè no s’activin (escriu el següent per a cada desencadenant):
* Fes una llista amb diverses maneres en què pots satisfer les necessitats tu sol/a, i després…
* Fes una llista amb diverses maneres en què algú altre et pot ajudar a satisfer les teves necessitats.
– Quan sento gelosia… Què podem fer i com si s’activa algun dels meus desencadenants (Estratègies de gestió i autoregulació emocional).
(escriu el següent per a cada desencadenant):
* Fes una llista amb diverses maneres en què pots satisfer les necessitats tu sol/a, i després…
* Fes una llista amb diverses maneres en què algú altre et pot ajudar a satisfer les teves necessitats.
Des d’aquesta nova comprensió mútua, totes dues podeu començar a cercar possibilitats, acords i solucions que abans no eren possibles.
Notes sobre com provar coses: les primeres vegades que proveu quelcom és possible que no funcioni a la perfecció, o gens ni mica. Deixeu ben clar en els vostres acords que no passa res si proveu aquests nous sistemes de suport i al principi els odieu o sentiu que trontollen. També és útil emmarcar aquesta estratègia com un experiment social que pot funcionar o no. D’aquesta manera, si l’experiència porta a resultats dubtosos, no s’ha perdut tot!
Feliciteu-vos per intentar fer front al pop de la gelosia, reuniu-vos per veure quins ajusts podeu fer i proveu-ho de nou.
Parelles geloses:
Si podem ajudar a identificar els interruptors de la gelosia de les nostres companyes, podem acordar evitar prémer-los per mitjà d’una bona planificació i/o podem tranquil·litzar-les i ajudar-les a autoregular-se i gestionar les emocions quan es desencadenin de forma inevitable (perquè de vegades no passa res per desendreçar-ho tot si després ho tornem a endreçar).
Pregunteu-vos a vosaltres mateixes, encara que no tingueu propensió a la gelosia:
- Quines garanties necessito?
- Mira les teves necessitats/desencadenants per trobar quina seria la “millor” solució, la “més poderosa” (l’antídot).
Com podeu evitar i/o arreglar qualsevol problema per cada braç/continu?
- Analitzeu cada braç i feu una pluja d’idees amb respostes per a cadascun d’ells.
Evitar o autoregular-se:
Posaré el meu esforç a evitar els desencadenants?
O
Posaré el meu esforç a desenvolupar tècniques per gestionar les emocions que sorgeixen quan m’afecta algun desencadenant?
I
Quin esforç puc dedicar a reprogramar la meva fortalesa davant dels desencadenants?
Quan prens decisions encertades sobre habilitats i tècniques de gestió emocional, comences a desactivar desencadenants, que amb el temps pot esdevenir reprogramació.
No passa res per no aconseguir-ho les primeres vegades. Recordeu que fer front a la gelosia és una experiència d’aprenentatge.
Fer acords per evitar els desencadenants en general és més fàcil en relacions monògames.
Pel que fa a la gelosia, la monogàmia és un model de relació més sostenible, és més fàcil evitar activar algun desencadenant.
Quan es desencadena la teva gelosia, TU tens la responsabilitat de gestionar-la, en comptes de fer responsables a les altres persones d’EVITAR els teus desencadenants.