Comunicat d’Amors Plurals respecte les 3es Jornades i la situació actual del grup

Han passat gairebé cinc mesos des de la tercera edició de les Jornades Amors Plurals, i ens agradaria compartir algunes de les nostres conclusions després de les assemblees de valoració sobre l’esdeveniment, així com la situació actual del col·lectiu.… Llegir-ne més

La monogàmia (d’una vegada per totes) pel seu nom

A la imatge: Dues persones assegudes on una diu: “Jo no sóc ningú per prohibir-te tenir altres relacions.” i l’altra respon: “Això és que no m’estimes de debò!”. L’autoria i llicència de la imatge són les mateixes que l’article.

Fent servir “no-monogàmies” com a paraula paraigües estem definim els nostres moviments i propostes en base a la negació de la monogàmia, mentre que, curiosament, la definició de ‘monogàmia’ que acostumem a fer (des dels propis moviments no-monògams!) és esbiaixada: gairebé sempre és incompleta i parant quasi tota l’atenció a la part menys rellevant… el número.… Llegir-ne més

La gelosia en les relacions alternatives a la monogàmia

Adrià Gual – La Rosada – 1897 – MNAC – Barcelona

La gelosia est un tema recurrent quan es tracta de relacions sexo-afectives[1]. Pel que fa a les relacions monògames, es considera que forma part de les relacions amoroses, sobretot romàntiques. Sovint inclús es veu com un corol·lari. Hi ha la idea que « si on ets gelós, no estimes de veritat ». Tot això s’acompanya de força patiment, de malifetes, de silencis i de secrets, amb infidelitats[2] i adulteris[3]. És un aspecte del pensament monògama en el que l’altre ve a completar-nos, omplir buits, correspondre a esperes, satisfer necessitats (afectives, sexuals, econòmiques o d’altres) i on no necessitarem ningú més fora d’aquest alter ego, aquesta mitat, aquesta « germana bessona », « aquesta flama compartida », que ens entendrà sense necessitat de parlar, que anirà inclús per davant dels nostres desitjos.… Llegir-ne més

Com afrontar els 8 braços del pop de la gelosia – part IV de V

[El pop de la gelosia]

  Els tres últims braços…  

6. Injustícia/desigualtat

7. Baixa autoestima/sentiment d’inferioritat (enveja)

8. Trobar a faltar/escassetat (enveja)

… Llegir-ne més

La Potestat

Foto d’un cartell on s’hi pot llegir “Amar no es amarrar”. Drets de la imatge d’anoniman.es, sota llicència CC BY-NC-ND 3.0

Jo no tinc relacions no-monògames consensuades. Senzillament tinc relacions que no han arribat mai a ser tancades. No tinc ni idea de com es fa per obrir relacions ni tinc ganes de fer-ho: jo el que no accepto és que per la pressió d’algú o d’una norma em trobi, en un moment donat, en una relació tancada.

Funcionar sense potestat sobre la vida íntima dels demés significa abandonar la idea de “permetre que les teves parelles tinguin llibertat per tenir altres relacions” i canviar-la per la de “jo no sóc ningú per dir a cap altra persona què ha de poder fer o deixar de fer amb la seva vida”.

Crec que és part de l’herència del sistema monògam el fet que assumim com a acceptable i sana la dinàmica de que les persones tinguin potestat sobre la vida sentimental, afectiva i sexual d’altres persones.

I aquesta idea està tan normalitzada que si et resisteixes a acceptar que la teva parella tingui aquesta potestat sobre tu, aquesta resistència es percep com una agressió.… Llegir-ne més

Com afrontar els 8 braços del pop de la gelosia – part III de V

  [El pop de la gelosia]  

 … Llegir-ne més

Vídeo: què és la no-monogàmia?

Hem subtitulat aquest vídeo al català. De moment només tenim el primer vídeo d’aquesta llista de reproducció, però la intenció és seguir subtitulant la resta, estigueu atentes!

Per posar els subtítols en català cliqueu a l’engranatge, després a Subtítols i seleccioneu l’idioma.

 … Llegir-ne més

Què està passant, polys?

Tenint en compte la peculiaritat de l’ésser humà, som conscients que quan ens creuem amb alguna persona que ens agrada, hi ha més probabilitats que sigui un MIRATGE  que no pas un AMOR ETERN?

No creieu doncs, que hem de posar especial interès i cura en com resoldre els MIRATGES per tal de no extingir-nos com a col·lectiu? Sabem que és ètic i, fins i tot un deure, compartir els nostres canvis emocionals amb les persones involucrades tan bon punt en som conscients?… Llegir-ne més

Ruptures amoroses, separacions afectuoses

És cert que de l’amor a l’odi hi ha un pas? És possible separar-se sense fer la guerra? Pot un divorci ser amorós? Hi ha alguna manera d’acabar una relació amb el mateix afecte amb què comença un romanç? Com aprendre l’art de dir adéu als éssers estimats?

Som gent guerrera: només cal encendre la televisió o obrir un diari per comprovar-ho. El món està en guerra, els països resolen els seus conflictes amb violència, uns grups humans exploten i massacren d’altres, uns pocs homes poderosos dominen la resta. En la nostra vida quotidiana també fem la guerra a diari: a casa, a la feina, a la família… Les lluites de poder són constants en un món de jerarquies i desigualtat.

Ens costa relacionar-nos amb amor, tot i que vivim en una societat molt romàntica: ens encanten els boleros i les balades, les pel·lícules amb final feliç, les bodes i els cors… Però no sabem estimar-nos bé, i tampoc sabem separar-nos bé, perquè no sabem gestionar les emocions ni tenim les eines que ens permetin acabar una relació amb el mateix amor amb el que vàrem començar-la.… Llegir-ne més