Original d’ISABELLE MELANÇON al seu tumblr, A comic about the different types of attraction one might feel, el 27 d’abril de 2012. Traducció d’Amors Plurals.
Els 8 braços d’aquest continu que representem com un pop!
Possessió/control (sentir-se especial) Inseguretat Pèrdua Rebuig Soledat Injustícia/Desigualtat Baixa autoestima/sentiments d’inferioritat (enveja) Desig/escassetat (enveja)Solucions per tractar amb parelles geloses o amb la nostra pròpia gelosia… Llegir-ne més
El terme anarquia relacional (AR) va ser encunyat per Andie Nordgren, i està força ben documentat en el seu «Breu manifest instructiu per l’anarquia relacional». Fins i tot quan el concepte està guanyant popularitat, sembla que les confusions sobre l’AR estan fent emprenyar la gent.
El manifest defineix l’AR a través de múltiples dimensions: etiquetes, potestat, autonomia, normes socials, compromís, comunicació i confiança. La potestat i l’autonomia es configuren com un nucli des del qual es poden derivar altres aspectes, i són diferents cares de la mateixa idea. Així, la potestat prova d’eliminar l’autonomia de l’altra persona, i reclamar la pròpia autonomia invalida la potestat d’algú altre.
Cap d’aquests termes permet, però, una postura especialment còmode a l’hora de descriure relacions. Sovint som incapaços d’adonar-nos de la nostra potestat sobre altres, encara que la tinguem. I l’«autonomia» ens sona contrària al «junts», que és una visió més romàntica de les nostres relacions. Però hi ha un terme més afectuós encara que podem fer servir per a sumar aquestes dues idees: consentiment.
Segons el meu parer, el consentiment és l’eix central de l’AR. Crec que, des del consentiment, és possible arribar a tots els altres conceptes típicament associats a l’AR. De fet, podem fer servir el consentiment per a explorar i entendre com funcionen la majoria dels models de relació.… Llegir-ne més
Els tres últims braços…
6. Injustícia/desigualtat
7. Baixa autoestima/sentiment d’inferioritat (enveja)
8. Trobar a faltar/escassetat (enveja)
Foto d’un cartell on s’hi pot llegir “Amar no es amarrar”. Drets de la imatge d’anoniman.es, sota llicència CC BY-NC-ND 3.0
Jo no tinc relacions no-monògames consensuades. Senzillament tinc relacions que no han arribat mai a ser tancades. No tinc ni idea de com es fa per obrir relacions ni tinc ganes de fer-ho: jo el que no accepto és que per la pressió d’algú o d’una norma em trobi, en un moment donat, en una relació tancada.
Funcionar sense potestat sobre la vida íntima dels demés significa abandonar la idea de “permetre que les teves parelles tinguin llibertat per tenir altres relacions” i canviar-la per la de “jo no sóc ningú per dir a cap altra persona què ha de poder fer o deixar de fer amb la seva vida”.
Crec que és part de l’herència del sistema monògam el fet que assumim com a acceptable i sana la dinàmica de que les persones tinguin potestat sobre la vida sentimental, afectiva i sexual d’altres persones.
I aquesta idea està tan normalitzada que si et resisteixes a acceptar que la teva parella tingui aquesta potestat sobre tu, aquesta resistència es percep com una agressió.… Llegir-ne més
La pèrdua, el rebuig i la soledat estan molt entrellaçats El rebuig és un atac a l’autoestima. El problema ets TU Pèrdua versus soledat = trobar a faltar versus no agradar-te estar sol/a
Hem subtitulat aquest vídeo al català. De moment només tenim el primer vídeo d’aquesta llista de reproducció, però la intenció és seguir subtitulant la resta, estigueu atentes!
Per posar els subtítols en català cliqueu a l’engranatge, després a Subtítols i seleccioneu l’idioma.
Club de Lectura Amors Plurals: La persona poliamorosa perfecta
Nova edició del CLAP, Club de Lectura Amors Plurals. Cicle de lectures-debat des de la perspectiva de la no-monogàmia ètica (poliamor i anarquia relacional). Proposem lectures de textos breus sobre aquesta temàtica seguits d’un debat i posterior polibirra. Aquestes xerrades són obertes a la participació de tothom.
Divendres 22 d’abril vam parlar de la “persona poliamorosa perfecta”, l’ideal que molts desenvolupem quan comencem a explorar el poliamor.
Vam partir d’un text de Mel Mariposa, traduït al català per Maria/Pau Masats: “La Persona Poliamorosa Perfecta” :
« […] quan la teva Persona Poliamorosa Perfecta entra en escena, et mostres com un conjunt d’expectatives sobre tu i com creus que hauries de ser, en comptes de ser TU, amb la teva personalitat meravellosa, genuïna i amb imperfeccions encantadores. I podries acabar boicotejant les teves pròpies relacions sense ni adonar-te’n.»
Podeu gaudir de la lectura del text (fins al minut 00:08:40) i posterior debat amb el següent audio:
Tenint en compte la peculiaritat de l’ésser humà, som conscients que quan ens creuem amb alguna persona que ens agrada, hi ha més probabilitats que sigui un MIRATGE que no pas un AMOR ETERN?
No creieu doncs, que hem de posar especial interès i cura en com resoldre els MIRATGES per tal de no extingir-nos com a col·lectiu? Sabem que és ètic i, fins i tot un deure, compartir els nostres canvis emocionals amb les persones involucrades tan bon punt en som conscients?… Llegir-ne més
Club de Lectura Amors Plurals: Ruptures amoroses, separacions afectuoses
Us presentem el nou Club de Lectures Amors Plurals, CLAP, cicle de lectures-debat des de la perspectiva de la no-monogàmia ètica (poliamor i anarquia relacional). Proposem lectures de textos breus sobre aquesta temàtica seguits d’un debat i posterior polibirra. Aquestes xerrades són obertes a la participació de tothom.
Divendres 11 de març vam parlar de com redefinim o repensem el final de les relacions dins un context poliamorós. Per això, vam partir d’un text de la Coral Herrera, traduït al català per la Laura Giberga: “Ruptures amoroses, separacions afectuoses” i vam gaudir amb la presència i visió de la nostra estimada Elisende Coladan, antropòloga i sexo-terapeuta franco-catalana.
Podeu gaudir de la lectura del text (fins al minut 00:16:10) i posterior debat amb el següent audio:
